UNITAT 2 Racionalitat teòrica i racionalitat pràctica.

Please download to get full document.

View again

All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
 12
 
  UNITAT 2 Racionalitat teòrica i racionalitat pràctica. La filosofia és una activitat racional. La racionalitat es defineix com l ús de la raó per a escollir les millors raons en el context d una argumentació
Related documents
Share
Transcript
UNITAT 2 Racionalitat teòrica i racionalitat pràctica. La filosofia és una activitat racional. La racionalitat es defineix com l ús de la raó per a escollir les millors raons en el context d una argumentació o les accions més adequades. En conseqüència, podem distingir dues dimensions o àmbits d ús de la raó: la racionalitat teòrica i la racionalitat pràctica. S entén per racionalitat teòrica l ús de la raó a l hora d escollir les millors raons per les quals una afirmació és considerada vertadera. Aquest ús s aplica als enunciats que fem servir en la nostra descripció i explicació del món i que ens permet comprendre l. S entén per racionalitat pràctica l ús de la raó a l hora d escollir els mitjans més adients per a atènyer un objectiu determinat. Aquest ús de la raó s aplica a les accions i és la que ens ajuda a orientar-nos en les nostres deliberacions i decisions. La filosofia com a activitat racional fa servir aquesta distinció en parlar de filosofia teòrica i filosofia pràctica. La primera reflexiona sobre problemes relatius a la realitat i el seu coneixement, mentre que la segona reflexiona sobre com orientar l acció humana. Teòrica Enunciats Veritat Racionalitat Pràctica Accions Fins o Objectius Filosofía y Ciudadanía. Ed. Bruño, 2008 U2. Racionalitat teòrica i racionalitat pràctica. 1 1. Racionalitat teòrica Hem dit que la racionalitat teòrica s aplica als enunciats que fem sobre el món. Però, què és un enunciat? Els enunciats són oracions que afirmen o neguen alguna cosa i que, per tant, poden ser vertaders o falsos. No són oracions interrogatives (no formulen preguntes) ni expressives (no expressen desigs o estats d ànim), sinó que descriuen una situació o estat de coses. En filosofia, als enunciats se ls denomina proposicions. Una proposició és el significat que expressa un enunciat, i que pot ser vertadera o falsa. Així, enunciats en llengües diferents poden significar la mateixa proposició (la proposició fa referència al contingut conceptual, mentre que l enunciat fa referència a l expressió lingüística). Una altra idea important és que la veritat i la falsedat són propietats de les proposicions i no de les coses (realitat, món). Els enunciats, en tant que oracions, estan formats per paraules. Aquestes paraules es combinen segons unes regles sintàctiques que fan que l oració tinga una forma o estructura i un sentit propi. En el cas de les oracions enunciatives aquesta estructura es pot simbolitzar de la següent manera: S és P on S representa el subjecte de l enunciat (allò de què es parla) i P el seu predicat (el que es diu del subjecte). Tant S com P són paraules o expressions que representen un concepte. I els conceptes són abstraccions que ens permeten classificar les coses del món. Abstreure significa treure o extreure alguna cosa i deixar-hi la resta. És a dir, es tracta de comparar diferents objectes, fenòmens o situacions per tal de veure que hi tenen en comú, deixant de banda les diferències. Allò que s extreu de les coses concretes i individuals i que està present en totes elles és el concepte. Ara bé, aquesta relació entre S i P en els enunciats pot ser de dos maneres, i això ha dut als filòsofs a distingir dos classes de proposicions: les analítiques i les sintètiques. La distinció entre judicis analítics i sintètics la va formular Kant, però autors anteriors ja en van fer la distinció, com ara Leibniz (veritats de raó veritats de fet) i Hume (relacions d idees qüestions de fet). U2. Racionalitat teòrica i racionalitat pràctica. 2 11. Proposicions o judicis analítics [Filosofia 1r. Ed. Oxford, 2002] Les proposicions analítiques són aquelles que expressen el coneixement propi de les ciències formals, és a dir, la lògica i les matemàtiques. Una proposició verdadera en l àmbit de la lògica podria ser la següent: A B, B C A C D'altra banda, un enunciat com «Els triangles tenen tres angles» expressa una veritat matemàtica. Per què sabem que aquestes proposicions són vertaderes? Constatem, en primer lloc, que la seua veritat es reconeix sense necessitat de recórrer a cap fet d experiència; aquesta no és el fonament de la veritat dels judicis analítics. Per això, es diu que les proposicions analítiques són no empíriques o a priori. Per a establir la veritat d aquests enunciats, es comprova si el concepte que funciona com a predicat («A C» i «tenen tres angles», respectivament) es dedueix del concepte que funciona com a subjecte («A B, B C» i «els triangles»), és a dir, si el predicat és una conseqüència lògica del subjecte: si, donat el subjecte, se n deriva, per necessitat lògica, el predicat. Què significa ací necessitat lògica? Significa que aqueixa relació subjecte-predicat no pot ser pensada d una altra manera. Els judicis analítics de la lògica i de les matemàtiques expressen pensaments necessaris que «no poden pensar-se d una altra manera». Per açò es diu que les proposicions de les ciències formals són necessàries (no poden pensar-se d una altra manera) i, per necessàries, universals, vàlides per a tothom (tots les pensem igual). I com es comprova que el predicat es deriva amb necessitat lògica del subjecte? Verificant si és lògicament coherent amb ell: si no el contradiu. Les proposicions de les ciències formals són vertaderes si el predicat no contradiu el subjecte. Amb altres paraules: la no-contradicció és la condició necessària i suficient de la veritat d una proposició analítica. Això implica que, com hem dit, per a comprovar la veritat d una proposició analítica, no cal recórrer a l experiència. Si formulàrem la proposició lògica enunciada més amunt d una altra manera, «A B, B C C A», tindríem una proposició falsa, ja que el predicat contradiu el subjecte: aquest afirma que C es deriva de A, i no al revés. De la mateixa manera, si diguérem que «el triangle té quatre angles», la proposició seria falsa, en veure s el subjecte contradit pel predicat: del concepte de triangle (subjecte) es dedueix precisament que té tres angles (predicat). Les proposicions analítiques vertaderes són, en terminologia kantiana, no extensives, és a dir, els conceptes que hi funcionen com a predicats aporten una informació ja inclosa en els conceptes que hi funcionen com a subjecte. Per tant, no estenen (amplien) la nostra informació; es limiten a establir relacions d equivalència entre conceptes, a explicitar al predicar la informació continguda en el subjecte. Són únicament explicatives. U2. Racionalitat teòrica i racionalitat pràctica. 3 Reprenent en aquest punt exemples nostres, veiem que, efectivament, els predicats «A C» i «tenen tres angles» estan inclosos en la informació que proporcionen els subjectes respectius dels quals són predicats: «A B, B C» i «els triangles». Es poden distingir tres classes de proposicions analítiques: Definicions: Un triangle té tres angles, un fadrí és un no casat. Axiomes matemàtics i teoremes: Per dos punts sobre el plànol, distints, passa una i només una recta. Veritats lògiques: Plou o no plou. 12. Proposicions o judicis sintètics [Filosofia 1r. Ed. Oxford, 2002] El coneixement de les ciències experimentals (naturals i humanes) s expressa mitjançant judicis denominats sintètics. Aquest tipus de judicis té característiques distintes de les dels judicis analítics. Les proposicions sintètiques no són a priori, o no empíriques: la seua veritat o falsedat no por establir-se mitjançant l anàlisi de les relacions lògiques que mantenen el subjecte i el predicat, perquè el concepte que funciona com a subjecte inclou no sols el concepte que funciona com a predicat, sinó també la seua negació. En una proposició sintètica com «Cèsar va creuar el Rubicó», el subjecte «Cèsar» inclou «va creuar el Rubicó» i la seua negació, «no va creuar el Rubicó». Cèsar va poder fer tant una cosa com l altra. Per a dilucidar quina d ambdues possibilitats expressades pel predicat pertany al subjecte, hem de recórrer a l experiència. Del que acabem de dir, es dedueix que les proposicions sintètiques són contingents, és a dir, no expressen relacions necessàries, sinó relacions que poden ser d una altra manera (Cèsar va poder creuar o no el Rubicó). També es desprén del que s'ha dit que les proposicions sintètiques són empíriques, és a dir, la seua veritat o falsedat s estableix recorrent a l experiència. Són, doncs, a posteriori. En què consisteix aquest recurs a l experiència per a determinar la veritat o la falsedat de les proposicions sintètiques? A comprovar si el que diu el judici succeeix o va succeir en realitat. En paraules d Aristòtil: Dir del que és que no ho és, i del que no ho és, que és, és la falsedat; dir del que és que ho és, i del que no ho és, que no ho és, la veritat. Aquesta concepció de la veritat s entén com a correspondència o adequació entre el que es diu (llenguatge) i allò real (realitat). U2. Racionalitat teòrica i racionalitat pràctica. 4 Filosofía y Ciudadanía. Ed. Bruño, 2008 U2. Racionalitat teòrica i racionalitat pràctica. 5 ACTIVITATS A11. Indica quina de les següents oracions és un enunciat i, per tant, conté una proposició. 1. Els valencians són europeus. 2. Paris és la capital de França. 3. Bàrbara McClintock va obtindre el premi Nobel molts anys després d efectuar els seus treballs sobre genètica. 4. Creus que Toni serà puntual? 5. El moviment d un mòbil projectat sobre un plànol horitzontal sense fregament serà uniforme i perpetu, suposant que el plànol es prolongue fins a l infinit (Galileu). 6. Newton sentia gran interés per la transmutació dels metalls i per la teologia. 7. No tornes a fer això! 8. Alguns mamífers viuen a l aigua. 9. Vos promet que anireu d excursió. 10. Quin hora és? 11. José Bonaparte creà cases d educació femenina el M agradaria viatjar a la Lluna 13. La grip de 1918 matà aproximadament setanta-cinc milions de persones a tot el món. 14. Plou, plou, caragol, a la plaça n hi ha un ou. 15. Si fas exercici, et trobaràs millor. 16. Madrid no és la capital d Espanya, sinó Toledo. 17. Desitjaria no haver-te conegut. 18. Açò no és un enunciat. 19. Prou ja de tanta tonteria. 20. Plou torrencialment. A12. Digues quin dels següents judicis o proposicions són analítics o sintètics. Raona la resposta. 1. La taula és verda 2. El verd és un color =4 4. Pere és ros 5. El got s ha trencat 6. Un dia de pluja és un dia humit 7. El triangle isòsceles té dos costats iguals 8. Tots els cossos són pesats 9. El cos humà és més gran que el d una formiga 10. L aigua bull a 100 º C 11. Tot pare és mascle 12. El quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets 13. El perímetre d un triangle rectangle mesura 12 cm. 14. El sol surt a les set del matí en primavera 15. Les plagues de mosca blanca afecten la producció agrícola 16. Un paral lelogram és un tipus de figura plana 17. Juli César conquerí la Gàl lia 18. Un dia de pluja és un dia fred 19. L aigua és un bé escàs 20. L aigua és un líquid 21. Els andalusos són divertits 22. L hidrògen forma part de la composició química de l aigua. U2. Racionalitat teòrica i racionalitat pràctica. 6 2. Racionalitat pràctica L'ésser humà és un animal que actua, que fa coses, que intervé en el món. Tot això constitueix l'activitat humana. En conseqüència, la filosofia no sols s ocupa d entendre què és la realitat (ontologia), o de quina manera la coneixem (epistemologia), sinó que també reflexiona sobre aquesta capacitat humana d actuar. Aristòtil, al seu llibre Ètica a Nicòmac, va distingir dos tipus de saber: el saber teòric és propi de la raó contemplativa o científica, que té per objecte aquells ésser els principis dels quals no poden ser d una altra manera. Com que no poden ser d altra manera, només podem contemplar-los (théorein), conèixer-los, com passa amb els objectes de l ontologia, la física i les matemàtiques; el saber pràctic és propi de la raó calculativa o deliberativa, que s ocupa d aquells éssers els principis dels quals sí poden ser d una altra manera, és a dir, de l acció. Sobre ella la raó pot realitzar càlculs per tal de dilucidar què convé elegir, orientant l acció. Aristòtil encara distingí dos tipus de saber pràctic: la prudència, que té per objecte l acció pròpiament dita (praxi), i la tècnica, el saber fer, que té per objecte un tipus d acció que denominem producció (poiesis). Ambdós sabers es diferencien entre sí per: els seus fins: el prudent és qui realitza accions bones en sí mateixes i, per tant, no les fa per un fi diferent d elles. El tècnic produeix objectes, amb la qual cosa l acció de produir és un mitjà per a obtenir un fi diferent d ella mateixa. Una cosa és, doncs, produir objectes útils o bells; una altra, actuar bé; el tipus d excel lència (virtut) que cal adquirir per a realitzar bé aqueixes activitats. Qui és capaç de produir objectes bells o útils posseeix l excel lència o virtut de la tècnica; qui sap actuar bé posseeix la prudència; el tipus de bé que proporcionen. La tècnica produeix béns particulars (sabates, quadres), mentre que és prudent qui organitza el conjunt de la seua vida per a atènyer la felicitat. La meta del prudent és una meta moral (la felicitat). El tècnic és l ésser humà hàbil, que domina l art d aplicar els mitjans adients a un fi, siga o no bo; el prudent delibera sobre els mitjans per a aconseguir un fi bo. Igual d hàbils en el maneig dels verins poden ser l enverinador i el metge, però el primer persegueix un mal fi; el segon, un fi bo. Una acció és la intervenció, i excepcionalment la no-intervenció, d un ésser humà en el curs dels esdeveniments: treballem, caminem, parlem, destruïm, matem, deixem matar, resem, no deixem resar, etc. Realitzem algunes accions inconscientment: mentre dormim, de vegades parlem; distretament deixem marques de tinta en el llibre... Altres accions les duem a terme conscientment. Encara que de vegades ens adonem del que fem, no ho fem de manera voluntària: som conscients que ens desmaiem, tot i que no ho voldríem; també som conscients quan envermellim en públic, però no ho podem controlar... De fet, tot el que realitzem inconscientment o involuntàriament sembla més aviat que ho patim. D alguna manera, no sóc jo qui realitza l acció. Per aquest motiu, s ha considerat que les accions inconscients i involuntàries no són accions, i que només les accions conscients i voluntàries són les autèntiques accions U2. Racionalitat teòrica i racionalitat pràctica. 7 humanes. En aquest sentit, una acció humana no és únicament una conducta, sinó una conducta intencionada. Sense intencionalitat, no hi ha acció; simplement és alguna cosa que li succeeix a un cos. Quan es tracta de conductes intencionades, anomenem agent l ésser humà que realitza l acció (és un subjecte). A diferència dels esdeveniments que s expliquen per causes, les accions s expliquen, principalment, per raons, encara que també hi pot haver causes que les expliquen. La diferència entre causes i raons és paral lela a la diferència que existeix entre parpellejar i fer l ullet: alguna cosa provoca el parpelleig, però es fa l ullet per algun motiu. Mentre que quan ens fan l ullet suposem que l agent té la intenció de dir-nos alguna cosa, amb un parpelleig suposem que no ens vol dir res. Les raons de les accions són els motius i les creences. Els motius fan referència a finalitats (en grec télos); les creences, a mitjans. Així, el motiu d una acció és, de fet, la finalitat de l acció, el que mou l agent a actuar; en definitiva, allò que preferim, desitgem o volem. Per què el llenyataire dóna cops de destral al tronc? Una de les raons és que vol obtenir llenya; assolir aquest fi és el motiu de l acció. Una altra de les raons és que creu que amb aquesta conducta ho aconseguirà; les creences que constitueixen raons d una acció són assentiments a idees sobre els mitjans i les circumstàncies per assolir el fi de l acció. Les accions humanes són teleològiques, és a dir, es realitzen per un fi (télos) i és aquest fi el que ens orienta a l hora de triar els mitjans que duran a la seua consecució. Ara bé, la consecució d un fi es pot atènyer de diferents maneres. Entre les diferents opcions d acció (mitjans), algunes d elles poden impedir la consecució del fi desitjat; en canvi, hi ha d altres que poden dur a aqueix fi, però fent un major esforç. Les accions més racionals són aquelles que duen de la forma més adequada al fi o objectiu desitjat. Així, definirem l elecció racional com l elecció de l acció més adequada per a aconseguir un fi. Consisteix a escollir els mitjans més apropiats. I per tant, la racionalitat aplicada a les accions consisteix en l elecció dels mitjans més adequats i millors en relació a un fi determinat. Per això, l elecció racional és alhora l elecció òptima, ja que busca obtindre els màxims beneficis amb els mínims recursos (màxima eficàcia). En ser les accions racionals les més eficaces, són també les més previsibles: si se sap quina és la millor opció que pot escollir una persona en una circumstància concreta, un observador podrà preveure amb certa seguretat quina serà la seua decisió (encara que no sempre s encerta ni s escull la millor opció). U2. Racionalitat teòrica i racionalitat pràctica. 8 ACTIVITATS A21. Selecciona un dels personatges següents i atribueix-li quatre o cinc fins de diferent grau d abstracció i horitzó temporal: [Martínez; Montaner; Sanhellí: Filosofia i Ciutadania (Castellnou, 2008)] a. automobilista b. estudiant c. cooperant al Tercer Món d. vianant A22. Llegeix la següent faula tradicional africana. [Filosofía y Ciudadanía. Ed. Bruño, 2008] Hi havia una vegada un escorpí que volia travessar un riu, i li va dir a una granota si podia pujar-la a l esquena mentre ella el travessava a l altra banda. La granota s hi va negar ja que li va dir que quan el tingués al damunt li clavaria l agulló. Però l escorpí va contestar: no, tranquil la, no veus que si te l clave morirem els dos perquè jo no sé nedar? La granota va confiar en l escorpí i el va pujar damunt seu, però quan estaven a mig riu l escorpí li va clavar l agulló. Mentre la granota s estava paralitzant i els dos s enfonsaven li va dir: Perquè ho has fet? Ara morirem els dos!. I ell li va respondre: Ho sent, sóc un escorpí. Per què creus que l escorpí mata la granota? És tracta d una elecció racional? A23. Quines de les següents accions les consideres com a racionals i quines com a irracionals? Digues per què. [Filosofía y Ciudadanía. Ed. Bruño, 2008] a. Una persona amb dificultats econòmiques posa a la venda el seu cotxe a un preu molt inferior del que realment té, ja que està convençuda que així tindrà ràpidament els diners a la mà. b. Per a comprar una nevera, un consumidor va dos botigues que ofereixen el mateix model. En una d elles té el preu més barat. L elecció recau sobre aquesta darrera opció. c. Una variant: el comprador veu dos models de marques diferents a la mateixa botiga, que aparentment tenen característiques idèntiques. La diferència és que una és més cara que l altra. Finalment decideix adquirir la més cara perquè coneix la marca a través dels anuncis publicitaris. d. En el moment d anar a recollir un premi, el guardonat decideix fugir de la sala perquè li esdevé una sensació de pànic escènic. En no presentar-se, li retiren el premi. e. Segons va denunciar el Premi Nobel de Medicina Richard J. Roberts, científics que treballen per a empreses farmacèutiques haurien trobat medicaments que eradicarien de forma definitiva una malaltia, però finalment optaren per rebutjar-los perquè les empreses consideraren que era més rentable que la malaltia seguira sent crònica. f. Una persona que desitja ser funcionària es presenta a les proves malgrat no tindre la titulació exigida a la convocatòria. Aprova l examen, però la seua sol licitud és rebutjada per no complir els requisits necessaris. g. Una persona amb un càrrec polític fa servir diners públics per a satisfer capricis personals. h. Una persona decideix invertir una part del seu sou en el projecte de construcció d un col legi a una població de Madagascar. U2. Racionalitat teòrica i racionalitat pràctica. 9 A24. Quina
Related Search
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks