TIPUS DE FAÇANES AÏLLAMENT EXTERIOR AÏLLAMENT INTERIOR AÏLLAMENT INTERMIG SENSE CAMBRA D AIRE AMB CAMBRA D AIRE

Please download to get full document.

View again

All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
 25
 
  LA FAÇANA TIPUS DE FAÇANES MONOFULLA MULTIFULLA PESADA LLEUGERA AÏLLAMENT INTERIOR AÏLLAMENT INTERMIG AÏLLAMENT EXTERIOR SENSE CAMBRA D AIRE AMB CAMBRA D AIRE TIPUS DE FAÇANES MONOFULLA MULTIFULLA PESADA
Related documents
Share
Transcript
LA FAÇANA TIPUS DE FAÇANES MONOFULLA MULTIFULLA PESADA LLEUGERA AÏLLAMENT INTERIOR AÏLLAMENT INTERMIG AÏLLAMENT EXTERIOR SENSE CAMBRA D AIRE AMB CAMBRA D AIRE TIPUS DE FAÇANES MONOFULLA MULTIFULLA PESADA LLEUGERA AÏLLAMENT INTERIOR AÏLLAMENT INTERMIG AÏLLAMENT EXTERIOR SENSE CAMBRA D AIRE AMB CAMBRA D AIRE FAÇANA MONOFULLA. Intercanvi d energia aïllament Depèn de la (lambda) del material i del gruix del mur e Per incrementar l'aïllament podem millorar el material o augmentar el gruix. inèrcia Depèn del calor específic del material Ce i de la massa del tancament, que depèn de densitat i del gruix e, i de la l (lambda) que influirà en la velocitat de pas del calor dins de la seva massa FAÇANA MONOFULLA. Intercanvi d aigua precipitacions En murs sense revestiment a protecció front a les precipitacions it i dependrà d de la permeabilitat t a l aigua del material i del gruix del mur; a la resta de casos el revestiment exterior és el responsable d aquesta protecció. capil laritat La protecció front a l aigua ascendent dependrà de la porositat del material i de l'existència continua d aigua al sòl. Els sistemes de protecció inclouen la col locació de barreres a l'ascensió d aigua capil lar. condensació Depèn de les condicions ambientals interiors i exteriors (temperatura i humitat) així com de la permeabilitat al vapor del tancament i dels seus revestiments. FAÇANA MONOFULLA. MATERIALS Malgrat que tots els materials de tipus mineral poden utilitzar-se en façanes monofulla, la necessitat de garantir un aïllament adequat amb gruixos raonables fa que calgui considerar els de major. (A Catalunya, per a façanes exposades, els valors mínims estan entre els 1,39 i els 0,70 W/m2 ºC, en funció de la seva situació geogràfica.) PEDRA CERÀMICA Les condicions dels revestiments exteriors són: - Resistència mecànica - Estabilitat als UVA - Estanqueïtat a l aigua - Permeabilitat al vapor d aigua (transpirabilitat) Poden utilitzar-se morrters tradicionals de calç, de ciment, mixtos, o bé morters monocapa. FORMIGÓ FUSTA Als revestiments interiors s ha de considerar: - Resistència mecànica - Permeabilitat al vapor d aigua (transpirabilitat) Es poden utilitzar revestiments de guix, cartró guix, aplacats de fusta, etc TERRA PALLA MATERIALS: PEDRA MATERIAL POC AÏLLANT (PER GRUIX) MOLTA INÈRCIA ESTANQUEITAT PER GRUIX Església romànica, Boí Taüll (s.xii) MATERIALS: CERÀMICA MATERIAL POC AÏLLANT (PER GRUIX) MOLTA INÈRCIA ESTANQUEITAT PER GRUIX Galeria d art a Marktoberdorf. Alemania Bearth & Deplazes MATERIALS: CERÀMICA (REVOCADA) AÏLLAMENT PER GRUIX MOLTA INÈRCIA MILLORA DE LA ESTANQUEITAT PER REVESTIMENT Habitatge unifamiliar J.A.Coderch Edifici característic de la construcció de l Eixample MATERIALS: CERÀMICA LLEUGERA (TERMOARCILLA) AÏLLAMENT PER MATERIAL MOLTA INÈRCIA NECESSITA REVESTIR PER ESTANQ. Edifici d habitatges a Manresa (2000). Sabaté-Espeche / Enric Massip MATERIALS: FORMIGÓ POC AÏLLAMENT MOLTA INÈRCIA ESTANQUEITAT PER MATERIAL Peter Märkli, la congiunta. Suiza MATERIALS: TERRA AÏLLAMENT PER GRUIX MOLTA INÈRCIA ESTANQUEITAT PER GRUIX Estudi propi. Arizona1998. Rick Joy MATERIALS: PALLA AÏLLAMENT PER MATERIAL INÈRCIA PER GRUIX ESTANQUEITAT PER REVESTIMENT Centre de vacances Mauritzberg. Suiza Sverre Fehn TIPUS DE FAÇANES MONOFULLA MULTIFULLA PESADA LLEUGERA AÏLLAMENT INTERIOR AÏLLAMENT INTERMIG AÏLLAMENT EXTERIOR SENSE CAMBRA D AIRE AMB CAMBRA D AIRE 3.1. FAÇANA MULTIFULLA PESADA AMB AÏLLAMENT A L INTERIOR. Intercanvi d energia aïllament Depèn de la dels materials del full interior l aïllament i del seus gruixos e Per incrementar l'aïllament podem millorar el material o augmentar el gruix. inèrcia Depèn del calor específic del material Ce i de la massa del tancament, que depèn de densitat i del gruix e, i de la l (lambda) que influirà en la velocitat de pas del calor dins de la seva massa 3.1. FAÇANA MULTIFULLA PESADA AMB AÏLLAMENT A L INTERIOR. Intercanvi d aigua precipitacions Possible entrada de gotes d aigua dins la cambra d aire. S ha d impedir que aquestes gotes arribin al full interior en els punts de contacte entre els dos fulls. Cambra ventilada que afavoreix l'eliminació de la humitat. Preveure drenatges. capil laritat l it t La protecció front a l aigua ascendent dependrà de la porositat del material i de l'existència continua d aigua al sòl. Els sistemes de protecció inclouen la col locació de barreres a l'ascensió d aigua capil lar. condensació Depèn de les condicions ambientals interiors i exteriors (temperatura i humitat) així com de la permeabilitat al vapor del tancament i dels seus revestiments. EVOLUCIÓ DE LA FAÇANA CONVENCIONAL PUNTS SINGULARS DE LA FAÇANA CONVENCIONAL Suport i brancals interferència de l estructura a la façana. Ponts tèrmics. Traba rígida dels dos fulls. Moviments. . CONSERVACIO DE LA IMATGE TRADICIONAL DEL MUR DE CÀRREGA EL CANTELL DEL FORJAT ALGUNES MILLORES EN LA FAÇANA CONVENCIONAL Garantir recolzament. Minimitzar pont tèrmic. Allunyar condensacions. Arrebossar cambra. MURS DE FORMIGÓ VIST (TRASDOSATS INTERIORMENT) 3.2. FAÇANA MULTIFULLA PESADA AMB AÏLLAMENT INTERMIG. Intercanvi d energia aïllament Depèn de la dels materials del full interior l aïllament i del seus gruixos e Per incrementar l'aïllament podem millorar el material o augmentar el gruix. inèrcia Depèn del calor específic del material Ce i de la massa del tancament, que depèn de densitat i del gruix e, i de la l (lambda) que influirà en la velocitat de pas del calor dins de la seva massa radiació 3.2. FAÇANA MULTIFULLA PESADA AMB AÏLLAMENT INTERMIG. Intercanvi d aigua precipitacions Possible entrada de gotes d aigua dins la cambra d aire. S ha d impedir que aquestes gotes arribin al full interior en els punts de contacte entre els dos fulls. Cambra ventilada que afavoreix l'eliminació de la humitat. Preveure drenatges. capil laritat l it t La protecció front a l aigua ascendent dependrà de la porositat del material i de l'existència continua d aigua al sòl. Els sistemes de protecció inclouen la col locació de barreres a l'ascensió d aigua capil lar. condensació Depèn de les condicions ambientals interiors i exteriors (temperatura i humitat) així com de la permeabilitat al vapor del tancament i dels seus revestiments. FAÇANA MULTIFULLA PESADA. CAVITY WALL CAMBRA VENTILADA. ESQUEMES DE FUNCIONAMENT TÈRMIC. TEMPS CÀLID La radiació solar (llum i IR d ona curta) incideix id i al full exterior. Part de la radiació es reflexa, en funció del color del full exterior. Part de la radiació l absorbeix el full exterior, que s escalfa, i torna a emetre l energia (ara en forma d IR d ona llarga) tan cap a dins com cap a fora. L aire de la cambra ventilada s escalfa, baixa de densitat, i ascendeix, iniciant-se així el moviment convectiu dins la cambra. Aquest aire calent, en moure s, també s endú amb ell part de la càrrega tèrmica. L aïllament tèrmic dificulta el pas de l energia restant al seu través, fins al full interior. El full interior, amb la seva inèrcia acaba d atenuar les oscilacions de temperatura. CAMBRA VENTILADA. ESQUEMES DE FUNCIONAMENT TÈRMIC. TEMPS FRED L energia tèrmica de l espai interior escalfa el full interior i pesant. El full interior funciona com a acumulador d energia amb la seva inèrcia tèrmica, i va radiant constantment al seu voltant. L aïllament tèrmic situat a la cara exterior del full interior dificulta el pas de l energia al seu través fins la cambra ventilada. Això fa que la cessió d energia del full interior es decanti cap a l espai interior. Dins la cambra d aire, si bé hi ha una certa ventilació, no hi ha el vent que hi pot haver a l exterior obert, i per tant també aquí s alenteix una mica el trasvassament d energia energia. CAMBRA VENTILADA. ESQUEMES DE FUNCIONAMENT TÈRMIC. AÏLLAMENT I PONTS TÈRMICS L energia tèrmica de l espai interior i escalfa també els elements estructurals (p.ex. els sostres i els pilars inserits a la façana) que normalment son de materials molt més conductors que el full interior de la façana. Si aquests elements més conductors no estiguessin ben aïllats tèrmicament respecte l espai exterior serien punts de fuita massiva d energia tèrmica, anomenats ponts tèrmics. Hi trobariem també condensacions. L aïllament tèrmic que envolta totalment aquests elements resol aquest problema. PUNTS SINGULARS EN LA FAÇANA VENTILADA CONTINUÏTAT DEL FULL EXTERIOR PER DAVANT DE L ESTRUCTURA CONTINUÏTAT DE L AÏLLANT SUPORTS DELS DOS FULLS INDEPENDENTS FULL EXTERIOR ESTABILITZAT LLIGANT-LO AL FULL INTERIOR DOS FULLS AMB MOVIMENTS TÈRMICS DIFERENCIALS UNIÓ COHERCITIVA EN LA PERPENDICULAR ALS FULLS I PERMISSIVA EN LES ALTRES DUES DIRECCIONS FIXACIONS AMB TRENCAAIGÜES FAÇANA MULTIFULLA PESADA. MATERIALS Per a les fulles els materials habituals son les obres de fàbrica (ceràmica o bloc de formigó) i o de formigó (armat o panells prefabricats), amb gruixos de entre 10 i 20 cm cada fulla segons el material. L'aïllament més adequat es el poliestirè extrusionat però també es poden fer servir llanes minerals. Cal preveure que l humitat no afecti la seva eficàcia. Pel que fa als possibles revestiments caldrà diferenciar l exterior, que pot contribuir en l estanqueïtat, de l interior, simplement d acabat. Les condicions dels revestiments exteriors són les mateixes que es demanen a les façanes monofulla: Resistència mecànica / dilatacions, estabilitat als UVA. Poden utilitzar-se morters tradicionals de calç, de ciment, mixtos, monocapa,etc... Els revestiments interiors han de tenir: Resistència mecànica, Permeabilitat al vapor d aigua i poden utilitzar-se: Guix, Revestiments com el cartró guix, o els aplacats de fusta. exemples exemples 3.3. FAÇANA MULTIFULLA PESADA AMB AÏLLAMENT A L EXTERIOR. Intercanvi d energia Façana composada d un full interior pesat que suporta un aïllament i un full exterior (o revestiment) t) lleuger. El full interior té una massa important, amb força inèrcia tèrmica, i capaç d absorbir empentes horitzontals. L aïllament esta fixat sobre la cara exterior del full interior. El full exterior no és autoportant i va penjat d una subestructura, fixada al full interior, o directament als cantells dels sostres. Funciona com un umbracle, protegint les capes interior de la incidència directa dels rajos solars. Es produeixen variacions molt importants de la temperatura del full exterior, que comporten moviments molt importants d aquest. La protecció a la radiació que dona el full exterior depèn de la seva transparència-opacitat, absorció i reflectivitat (color) del material, i de la possibilitat de graduació (lames mòbils, elements vegetals, etc) Sovint (i sobre tot al nostre clima) hi ha una ventilació molt important de la cambra d aire aire. Comportament acústic Depen principalment de la massa (m) i de les diferències d elasticitat (E) dels diferents materials. 3.3. FAÇANA MULTIFULLA PESADA AMB AÏLLAMENT A L EXTERIOR. Intercanvi d aigua Precipitacions El full exterior és el garant de l estanquitat t a l aigua. Quan hi ha cambra ventilada, si bé el full exterior s emporta l impacte directe de les gotes de pluja, i en condueix gran part, és possible entrada de gotes d aigua dins la cambra, per l abundància de junts oberts. La cambra ventilada permet una bona escorrentia, i afavoreix l'eliminació de la humitat. Cal preveure drenatges. Si no protegim l aïllant tèrmic, aquest ha de suportar estar en presència d aigua per no perdre la seva capacitat aïllant. El revestiment exterior del full interior és el que ha d acabar de garantir l estanquitat a l aigua de pluja. Condensacions Davant de la presència de vapor d aigua a l ambient interior podem afrontar-ho de dues maneres: 1. Deixar que aquest pugui travessar el full interior i l aïllant, per arribar a la cambra ventilada i allà poder dissipar-se. se 2. L altre opció és evitar aquesta transpiració, col locant una barrera de vapor, preferentment a la cara interior del full interior. Aquesta serà una via a considerar si a l interior hi tenim un us amb un ambient molt humit i/o calent. FAÇANA MULTIFULLA AMB INERCIA (PESADA) / SISTEMES DE FIXACIÓ Donat que tota la subestructura està exposada a l ambient exterior, i degut a la dificultat per revisar-la després de la seva construcció, una opció és fer-la íntegrament d acer inoxidable. Els sistemes de fixació, amb fixacions individuals per cada peça o guia de suport de varies peces correguda ha de garantir la continuïtat de la cambra d aire en vertical. ENVÀ PLUVIAL FAÇANA MULTIFULLA AMB INERCIA (PESADA) / EXEMPLES Residència i centre de dia (Campdevànol, 1994). J.L. Mateo i J. Avellaneda. FAÇANA MULTIFULLA AMB INERCIA (PESADA) / EXEMPLES Caruso St. John, Galeria d art (Walsall, Regne Unit) TIPUS DE FAÇANES MONOFULLA MULTIFULLA PESADA LLEUGERA AÏLLAMENT INTERIOR AÏLLAMENT INTERMIG AÏLLAMENT EXTERIOR SENSE CAMBRA D AIRE AMB CAMBRA D AIRE FAÇANA MULTIFULLA LLEUGERA Façana composada per diverses capes, de materials lleugers i especialitzats. t Pot tenir cambra d aire o no. Poden ser construïdes in situ a partir del muntatge en sec dels diferents materials individuals, o bé prefabricades en forma de panells, que arriben com a elements ja acabats i només cal fixar al suport. L'estructura de suport de la façana pot ser un entramat metàl lic o de fusta. Pot ser l estructura principal de l edifici (balloon frame, plattform frame) FAÇANA MULTIFULLA Intercanvi d energia inèrcia Te molt poca inèrcia, i degut a que te poca massa, ja que els materials que s'utilitzen son poc densos, o bé els apliquem en gruixos molt petits. aïllament La capacitat tèrmica de l'aïllament determina la del tancament, ja que la resta de materials pràcticament no col laboren laboren (excepte la fusta).en cas de càmera no estanca, s ha de poder mullar. radiació El full exterior funciona com un umbracle, protegint les capes interior de la incidència directa dels rajos solars. La protecció a la radiació que dona el full exterior depèn del material, de la seva transparència i de la reflectivitat (color), així som de la possibilitat de graduació (lames mòbils, elements vegetals, etc) Es produeixen variacions molt importants de la temperatura del full exterior, que comporten moviments molt importants d aquest. aillament acústic En no tenir massa, l aïllament acústic que dona aquest tipus de façana es molt baix. Es pot millorar introduint materials de diferent elasticitat. FAÇANA MULTIFULLA Intercanvi d aigua precipitacions Es pot plantejar la fulla exterior estanca, a partir de materials impermeables que assegurin la estanquitat, o bé per geometria (solapament). Si la fulla exterior no és estanca i té els junts oberts (càmera ventilada) hem de garantir que la cara exterior del full interior és estanca. De totes maneres la cambra ventilada ha de permetre una bona ventilació i escorrentia per tal d afavorir l'eliminació de l humitat. Cal preveure drenatges a la càmera per evacuar l aigua. Si pot entrar aigua a la càmera, l aïllant s ha de poder mullar, sense perdre les seves propietats. condensacións Es pot deixar que el vapor d aigua travessi el full interior i l aïllant, fins arribar a la cambra ventilada on es pot dissipar. L altre opció és evitar aquesta transpiració, col locant una barrera de vapor, preferentment a la cara interior del full interior. Aquesta serà una via a considerar si a l interior hi tenim un us amb un ambient molt humit i/o calent. FAÇANA LLEUGERA FUSTA (BALLOON FRAME) L estructura de suport del balloon frame és també l estructura principal de la construcció. FAÇANA LLEUGERA FUSTA (BALLOON FRAME) Solució multicapa amb cada element especialitzat t segons una necessitat. t -Tauler interior d acabat -Barrera vapor -estructura amb aïllament -tauler estructural -Paper kraft, transpirant, tallavents Cambra d aire ventilada -Revestimient exterior Parvulari. Basilea (Suïssa) Morger & Degelo Architekten FAÇANA LLEUGERA XAPA GRECADA Casa Ball. Eastaway. Sidney (Australia) Glenn Murcutt FAÇANA LLEUGERA TAULER FUSTA + RESINES Club de Campo Zuasti (Navarra). F.J. Mangado FAÇANA LLEUGERA Habitatges de protecció pública. Can Roca.Terrassa RGA Arquitectes PANELLS Façana lleugera a base de panells autoportants, que es fixen directament als cantells dels sostres de l estructura principal de l edifici. En aquest cas el propi panell incorpora la seva estructura de suport. Cal tenir en compte les limitacions de mesures de cara al transport i el muntatge. Les unions entre plaques tenen formes i materials que garanteixen l estanquitat de cara a l aigua de pluja. La posició de les fixacions també es protegeix per que no siguin un punt d entrada d aigua. PANELLS Jutjats de Saragossa. Alejandro de la Sota PANELLS Jutjats de Saragossa. Alejandro de la Sota RELACIÓ FAÇANA - SUPORT. MURARIA vs. PORTICADA ESTRUCTURA MURARIA. DOBLE FULLA CERÀMICA Habitatges a Baden (Suïssa). Urs Burkard Adrian Meyer & Partner Habitatges a Baden (Suïssa). Urs Burkard Adrian Meyer & Partner ESTRUCTURA MURARIA. DOBLE FULLA CERÀMICA Brick House. Londres Caruso & St. John Caruso & St. John, Brick House ESTRUCTURA MURARIA. DOBLE FULLA FORMIGÓ Escola a Paspels, (Suïssa) Valerio Olgiati Escola a Paspels, (Suïssa) Valerio Olgiati RELACIÓ FAÇANA -SUPORT EN L ESTRUCTURA PORTICADA Preveure diferents deformabilitats: 1- Estratègia permissiva: preveure juntes 2- Estratègia coercitiva: tancament resistent 3- Disminuir deformació forjat RELACIÓ FAÇANA -SUPORT. ESTRUCTURA PORTICADA ESTRUCTURA COPLANARIS ESTRUCTURA ESTRUCTURA ENTRE EXTERIOR INTERIOR DOBLE TANCAMENT ESTRUCTURA EXTERIOR Edifici FECSA. Barcelona RGA Arquitectes ESTRUCTURA COPLANARIA Yale Center for British Art. Connecticut (EEUU) Louis I. Kahn. ESTRUCTURA COPLANARIA Auditori de Barcelona Rafael Moneo. ESTRUCTURA COPLANARIA Poliesportiu de la Universitat Jaume I. Basilio Tobias Poliesportiu de la Universitat Jaume I. Basilio Tobias, ESTRUCTURA INTERIOR Ville Savoye, Poissy (France) Le Corbusier ESTRUCTURA INTERIOR Willis Faber & Dumas Head Office. Ipswich (Anglaterra) Norman Foster Willis Faber & Dumas Head Office...Ipswich (Anglaterra) Norman Foster ESTRUCTURA ENTRE DOBLE TANCAMENT Kursaal. San Sebastián Rafael Moneo ESTRUCTURA ENTRE DOBLE TANCAMENT Dmag. Hannover (Alemanya) Thomas Herrzog BIBLIOGRAFIA - Diccionari visual de la construcció (ITEC) - La construcció de l arquitectura. 2 Els elements. Ignacio Paricio. Ed. ITEC - La fachada. Ventilada y Ligera. Cristina Pardal Ignacio paricio. Ed. bisagra - La Arquitectura como técnica (1). Tectónica. Ramón Araujo. A.T.C. Ediciones S.L. - Construction Architecture. Materials-Procresses-Structures. Andrea Deplazes. Birkhäuser. - Revista Tectònica. nº1. Fachadas ligeras. / nº15 Cerramientos
Related Search
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks