Jacquiyester

Please download to get full document.

View again

All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
 12
 
 

Slides

  1. Ester Puigventós Sanz Jacqueline Bernigaud Rivas 1º BAT HS2 2. Índex <ul><li>Biografia de Joan Maragall………………….3…
Related documents
Share
Transcript
  • 1. Ester Puigventós Sanz Jacqueline Bernigaud Rivas 1º BAT HS2
  • 2. Índex <ul><li>Biografia de Joan Maragall………………….3 </li></ul><ul><li>Poema “Oda a Espanya”...………………….5 </li></ul><ul><li>Comentari del poema………………………..6 </li></ul><ul><li>Recursos utilitzats i estructura……………...7 </li></ul><ul><li>Poema “La vaca cega”....……………………8 </li></ul><ul><li>Comentari del Poema……………………….9 </li></ul><ul><li>Estructura del poema………………………10 </li></ul>
  • 3. Biografía de Joan Maragall <ul><li>Joan Maragall i Gorina neix el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona. </li></ul><ul><li>Del 1874 al 1878 publica la primera composició i fa dos viatges que el poeta qualifica com a &quot;dos oasis en el seu viure&quot;. </li></ul><ul><li>El seu procés d'integració el consoliden dos fets: l'ingrés, el 1890, al Diario de Barcelona i el casament, el 1891, amb Clara Noble. </li></ul><ul><li>Publica el poema La vaca cega , a L'Avenç . </li></ul><ul><li>L'any següent, publica el llibre Poesies , editat per L'Avenç , que, considerat com a molt innovador, obté una acollida favorable de la crítica. </li></ul><ul><li>L'any 1900 apareix a la revista Catalònia el primer fragment d' El Comte Arnau i L'Avenç li publica Visions i Cants . </li></ul><ul><li>Publica, al Diario de Barcelona , La Patria Nueva , l'11 de setembre de 1902. </li></ul><ul><li>El 1910, ja totalment dedicat a la creació literària,guanya, amb el llibre Enllà (1906), el premi Fastenrath, als Jocs Florals de Barcelona. </li></ul><ul><li>El darrer any de la seva vida, el 1911, publica Seqüències , imprès per L'Avenç . Dos dies abans de morir demana ser vestit amb l'hàbit de Sant Francesc. Mor el 20 de desembre de 1911. Les seves últimes paraules foren: &quot;Amunt, amunt!...&quot;. </li></ul><ul><li>Les principals edicions de les obres completes es publiquen els anys 1912-1913, 1929-1930, el 1947, i el 1960. </li></ul>
  • 4. <ul><li>Temàtica :La temàtica en l'obra de Joan Maragall és de les més àmplies. Tots els mòbils eterns de la poesia hi són presents: l'amor, la natura, el cant de la seva terra i la seva ciutat, la llegenda, els elements espirituals. El poema La vaca cega , per exemple, s'inclou en la temàtica de la natura , un dels temes cabdals en la poesia de Maragall. En la natura, com en d'altres temes tractats per Maragall, com el paisatge i les tradicions, tòpics dels poetes romàntics, hi veia possibilitats de vida, de salut, de regeneració, d'energia vital. </li></ul><ul><li>Etapes : 1a Etapa vitalista (1888–1893),1a Etapa decadentista (1894–1895),2a Etapa vitalista (1896–1905),2a etapa decadentista (1906–1909),3a etapa vitalista (1909–1911) . </li></ul><ul><li>Premis: </li></ul><ul><li> Flor Natural als Jocs Florals de Badalona (1881): Dins la cambra . </li></ul><ul><li>· Englantina als Jocs Florals de Barcelona (1894): La sardana . </li></ul><ul><li>· Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona (1896): El mal caçador . </li></ul><ul><li>· Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1904): Glosa . </li></ul><ul><li>· Premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona (1910): Enllà . </li></ul>
  • 5. Escolta Espanya, - la veu d'un fill que et parla en llengua – no castellana; parlo en la llengua – que m'ha donat la terra aspra: en aquesta llengua – pocs t'han parlat; en l'altra, massa.   T'han parlat massa – dels saguntins i dels que per la pàtria moren: les teves glòries – i els teus records, records i glòries – només de morts: has viscut trista.   Jo vull parlar-te – molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes – vida és la sang, vida pels d'ara – i pels que vindran: vessada és morta.   Massa pensaves – en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies – a mort els fills, te satisfeies – d'honres mortals, i eren tes festes – els funerals, oh trista Espanya!   Jo he vist barcos – marxar replens dels fills que duies – a que morissin: somrients marxaven – cap a l'atzar; i tu cantaves – vora del mar com una folla.   On són els barcos? - On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava: tot ho perderes, - no tens ningú. Espanya, Espanya – retorna en tu, arrenca el plor de mare!   Salva't, oh! salva't – de tant de mal; que el plor et torni fecunda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els núvols.   On ets, Espanya? - No et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua – que et parla entre perills? Has desaprès d'entendre an els teus fills? Adéu Espanya! “ Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900)
  • 6. Comentari del poema Aquest poema va ser escrit al 1898 i forma part d’ “Els tres cants de la guerra “. En aquest poema Maragall mostra la seva posició, que és també la dels catalans davant la política de la Restauració. El tema principal del poema es la guerra que en aquells moments hi tenia Espanya amb Cuba per la seva independència. En els primers versos trobem home que li parla a Espanya en la llengua catalana, una llengua que no tothom hi parla. També parla de que hi massa gent morint per servir a la seva pàtria, Maragall es pregunta perquè s’ha de derramar tanta sang inútilment. En els versos següents explica que la gent se’n va en els vaixells per lluitar però que aquest vaixells mai tornen llavors les mares estan tristes pels seus fills.
  • 7. Recursos utilitzats i estructura En aquesta poesia trobem diferents mètodes retòrics: -Interrogació retòrica: ‘On son els vaixells? On son els fills?’ -El·lipsis: en el primer vers l’autor parla del català però en cap moment es menciona en el vers. -La metàfora: ‘dins de les venes- vida es la sang’; ‘aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els núvols’ -La personificació: ‘la meva veu atronadora?’ Es tracta d’un poema decasíl·lab dividit en vuit versos.
  • 8. “ La vaca cega”, de Poesies (1895) Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. És cega. D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d'altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot, mentre pasturen l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sense gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto tràgic: parpelleja damunt les mortes nines, i se'n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.
  • 9. Comentari del poema El poema La vaca cega és un dels poemes més coneguts i populars de Joan Maragall. Amb una gran contenció descriptiva l'autor explica els moviments d'una vaca, cega d'un cop de roc d'un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Gairebé la personifica, i li dóna un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d'elements morals i lírics. Aquest poema s’emmarca dins dels poemes que prenen com a principal tema la natura. No és una poesia que embelleix amb els recursos de la retòrica del paisatge contemplat, ni l’exaltació descriptiva, sinó és una poesia que simplement diu el que el poeta veu i, alhora, comunica l’exaltació emotiva que li produeix el paisatge contemplat. Explica l’escena de com una vaca cega s’apropa a veure aigua i marxa, amb l’afegit d’algun discret detall, que és el que impregna la visió d’emoció. L’objectiu essencial d’aquesta poesia és captar i transmetre la bellesa, la poesia que hi ha en les coses. La natura se sintetitza en un ésser vivent, l’ésser irracional és personificat, és a dir, el poeta n’escriu com si la vaca pogués sentir emocions humanes. Ens trobem davant l’espectacle d’un ésser vivent que és com un defecte dins l’harmonia natural.
  • 10. Estructura del poema <ul><li>El poema està format per cinc estrofes, les tres primeres de tres versos, la quarta de quatre i l’última de deu. </li></ul><ul><li>El poema té un ritme molt marcat, són versos decasíl·labs, llargs, d’art major. </li></ul><ul><li>Pel que fa a la rima, el vers és bàsicament blanc encara que hi ha alguna rima assonant, sense rima, el final del vers està tallat i s’acaba la frase amb un altre vers. </li></ul><ul><li>Encara que no abunden les figures retòriques, trobem l’enumeració, per exemple a la quarta estrofa, nombrosos encavalcaments, està molt present durant tot el poema l’adjectivació i la personificació, amb la qual la vaca adopta emocions i sentiments propis de l’ésser humà. </li></ul>
  • Similar documents
    We Need Your Support
    Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

    Thanks to everyone for your continued support.

    No, Thanks
    SAVE OUR EARTH

    We need your sign to support Project to invent "SMART AND CONTROLLABLE REFLECTIVE BALLOONS" to cover the Sun and Save Our Earth.

    More details...

    Sign Now!

    We are very appreciated for your Prompt Action!

    x