Governs locals i polítiques d habitatge. Balanç i reptes

Please download to get full document.

View again

All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
 7
 
  Governs locals i polítiques d habitatge. Balanç i reptes (juny 2012) Document de síntesis dels articles d opinió Observatori Local d Habitatge 1 Documentació i redacció: Artur Xalabarder Coordinació: Roser
Related documents
Share
Transcript
Governs locals i polítiques d habitatge. Balanç i reptes (juny 2012) Document de síntesis dels articles d opinió Observatori Local d Habitatge 1 Documentació i redacció: Artur Xalabarder Coordinació: Roser Plandiura Disseny i maquetació: Lena Vidal Diputació de Barcelona Índex Els reptes dels governs locals i la política local d habitatge... 5 Síntesis dels articles d opinió... 7 Bermúdez Marta Plujà... 7 Borja Sebastià... 7 Bosch I Meda... 8 Brugué Torruella... 8 Burón Cuadrado... 8 Fuentes I Gasó... 9 García Montalvo Gifreu I Font Leal Maldonado Lleonart / Garola Macias I Arau Mir I Bagó Nasarre Aznar Nel lo i Colom Ràfols Esteve Sibina Tomàs Subirats Humet Torres I González Vilalta Ferrer Ysa Figueras Zafra Víctor 4 ELS REPTES DELS GOVERNS LOCALS I LA POLÍTICA LOCAL D HABITATGE Responent a aquesta qüestió, presentem les aportacions de 21 experts provinents de diferents sectors professionals (Economia, Dret, Urbanisme, Empresa, Ciències Polítiques, Geografia i Territori i Serveis Socials) on, en format d articles, s analitzen les causes de l actual crisi, i s aborda la problemàtica des de diferents perspectives, ja sigui d una manera generalista o bé centrant-se en algun aspecte concret, com la financiació, la rehabilitació, el patrimoni de sòl, etc... Aquesta síntesi dels articles es centra en les propostes concretes que responen a la qüestió de quins són els reptes dels governs locals per a fer front a les seves polítiques locals d habitatge, destacant clares coincidències en molts aspectes: En primer lloc, es proposa que es produeixin moviments en cotes altes, a nivell supramunicipal: s hauria de gestar un canvi radical de les polítiques d habitatge dins del marc estatal i autonòmic, i definir un de nou, específic per els ens locals, on es fixin amb claredat els rols, competències i missions de les parts intervinents, i procurant organitzar-ho sempre des de la cooperació: ja sigui interna, del propi ajuntament i els seus serveis locals, ja sigui entre diferents ajuntaments (mancomunitat, intermunicipalitat) i també entre estaments superiors (diputacions, consells comarcals, govern autonòmic i estatal). Cooperació que hauria de ser transversal, transparent, multidisciplinar i amb una forta aposta per la participació ciutadana, amb l objectiu col lectiu d encarrilar les polítiques d habitatge cap a una meta comú i resolutiva, i concertant, si s escau, la participació de tercers quan sigui necessari. Tanmateix, es remarca que fora bo fer un esforç jurídic en la simplificació i unificació de la normativa sectorial, sigui aquesta tècnica o procedimental, per tal d optimitzar els tràmits, reduir despeses i escurçar terminis. Dintre de l àmbit d actuació dels propis ens locals, es proposa reiteradament que aquests facin un esforç d autoevaluació que els porti a obtenir un diagnòstic clar de la seva situació actual del que disposen, del que haurien de disposar i del que els hi toca fer amb tot plegat (parc públic d habitatge existent, parc privat, característiques i necessitats de la borsa de demandants, etc). L ús d instruments al seu abast com el registre d empadronament, les inspeccions tècniques d edificació i d ocupació i les dades actualitzades dels serveis socials poden donar un perfil clar de les necessitats socials, i l anàlisi del patrimoni de sòl i habitatge, juntament amb la revisió del planejament, un mapa del parc de sòl i habitatge disponible. A l hora d endegar els processos, també es proposa potenciar la concertació, amb interdependència dels agents socials, empreses, etc, i reactivar el societarisme civil. Per altra banda, en referència als organismes i societats municipals dedicades a l urbanisme i l habitatge, es proposa un redimensionament en funció de les seves possibilitats de finançament i servei, i una reorientació de les funcions a desenvolupar i els objectius a assolir, o bé suprimir-les, si s escau. Es tracta de focalitzar les seves capacitats en accions resolutives, de caràcter i utilitat immediates i no diferides en el temps (inspecció tècnica, promoció del parc local, rehabilitació, adaptació...) S insisteix en focalitzar els esforços i els recursos existents, en la rehabilitació com una activitat que permet augmentar el parc d habitatge sense fer-ne de nou (es proposa imposar una moratòria constructiva pel HPO-venda) i reactivar el pols econòmic de la societat, sobre tot a escala local. En general, orientar-se cap a la reutilització, reforma i requalificació dels elements urbans existents i no pas al disseny i financiació de nous. Enfront la generalització del desnonament, sobreendeutament, sobreocupació, etc, es proposen polítiques assistencials (algunes garantitzades per la Llei Catalana del Dret a l Habitatge), com són implementar els recursos de la dació en pagament i la mediació (Ofideute, SMH) i incidir seriosament en la problemàtica de les hipoteques i tota la seva casuística. 5 Tot i que la situació financera general no és la més adient, hi ha moltes propostes de concessió d ajuts i subvencions per generar HPO dotacional de lloguer per als sense sostre (d emergència), per a entitats privades que donen serveis assistencials, per a pagament de lloguers d HPO i hipoteques, col lectius en situació d exclusió (joves, rendes baixes) i desgravacions fiscals per adquirents de promoció privada. El nou planejament hauria de resoldre s en clau multidisciplinar i intermunicipal, dissenyant un model de ciutat compacta que eviti els creixements desproporcionats i promovent un model integrador, amb barreja social i generacional. Es suggereix, en aquest sentit, aprofitar els avenços legislatius i de planejament que es van posar en marxa els darrers anys, recuperant la Llei de Barris i revifant els Plans Locals d Habitatge. Analitzats i computats els patrimonis municipals de sòl i habitatge, cal augmentar-los incorporant el provinent d altres àmbits (per exemple, el que es troba vacant, propietat d entitats financeres) mobilitzant-lo per al lloguer social (Avalloger, Bizigune), reconvertir les segones residències vacants en actius immobiliaris turístics, reforçar el parc amb lloguers fora de mercat (via mediació i ajuts) i intenvenint en el mercat privat de segona mà. La nova edificació hauria d orientar-se clarament cap un parc consolidat i permanent d'hpo de lloguer i amb qualificació indefinida, mantenint reserves obligatòries, descentralitzant la seva adjudicació, amb una fiscalitat favorable i arribant a un equilibri amb l habitatge de propietat (en convergència amb la mitjana de l UE), i a nivell de finançament, imposant límits al crèdit promotor i resolent els problemes financers dels ens locals que han promogut HPO-venda Finalment, es proposen diferents vies de finançament de les noves actuacions i règims de tinença, mitjançant el cooperativisme (cohousing), els partenariats públic-privats i les fórmules de propietat compartida o temporal. 6 SÍNTESIS DELS ARTICLES D OPINIÓ BERMÚDEZ-PLUJÀ Gestió del Registre d empadronament com a garantia d accés universal als que se n deriven.. drets i serveis Control d ocupació d habitatges, amb implicació total dels serveis socials municipals en les inspeccions. Disseny del teixit urbà, amb una participació ciutadana i associativa de caràcter vinculant. Es proposa: Reservar sòl urbà segons un model integrador i no segregacionista. Evitar la creació de guetos i fomentar la interacció entre totes les capes socials. Priorització del parc d HPO existent i no utilitzat, enfront la nova construcció. Garantir l accés universal amb una oferta abundant i suficient d habitatges de lloguer assequible. Fer un esforç de negociació amb les entitats bancàries i altres propietaris dels habitatges buits, de la cessió en ús per a habitatge social. Establir criteris equitatius en els barems d adjudicació, permetent a les entitats socials que tinguin preferència en l adjudicació d HPO (per mitjà dels contingents especials de reserves establerts en el Reglament del Registre de Sol licitants d HPO). Incentivar la Rehabilitació Atenció a les persones sense llar: Millorar el treball territorial per als temes d inclusió social, reforçant els vincles amb les entitats locals. Adaptar la xarxa pública d albergs i allotjaments socials a les necessitats reals. Ampliar el dispositiu d habitatge d acollida temporal, com a recurs d arribada de nouvinguts i sense sostre. Mesures complementàries: Espais d atenció a la infància. No retallar despeses socials. Adhesió a l estratègia europea 2020: Cap persona sense llar. BORJA SEBASTIÀ Sistema financer: Posar límit temporal a les hipoteques (màxim anys) Que la Generalitat es faci càrrec de les hipoteques (prèvia negociació per reduir el deute al 50%), delegant als ajuntaments la gestió d aquest patrimoni. Prioritzar els crèdits a la construcció d HPO de lloguer. Anul lar el desnonament exprés i activar una política protectora. Exigir el recurs obligatori a la mediació de l Ajuntament. Acceptar la dació com pagament del deute pendent. Gestionar que l habitatge passi al sector públic ocupant per raons d urgència social pisos buits, etc. Sistema urbanístic: Garantitzar un patrimoni públic de sòl suficient per a un mínim de 2/3 d HPO. Garantitzar amb el planejament que un 70% de sòl residencial sigui destinat a HPO. El sòl urbanitzable i urbà ha de ser de propietat pública. El 75-90% de les plusvàlues urbanes han de correspondre al sector públic. 7 Establir àmbits supramunicipals per constituir un patrimoni de sòl públic. Fer prevaldre el model de creixement de ciutat compacta. Impedir operacions especulatives o de segona residència. Assolir el paper de principal promotor d habitatges. Crear un important sector d habitatges destinats a lloguer. Prioritzar les empreses públiques, cooperatives i la innovació en la construcció. BOSCH I MEDA Prevenció de l exclusió residencial: o Aturar l allau de desnonaments: Sistema d ajuts econòmics directes (a lloguer i hipoteques) Mediació amb entitats bancàries (Ofideute, SMH) o Enfortir el sistema d atenció a les persones sense llar donant suport a les entitats privades que ja ho estan fent: Cedir immobles en desús o buits. Atorgar subvencions. Augment de l oferta d habitatge assequible: Fer ús del planejament urbà i de les reserves de sòl per a HPO. Promoure HPO mitjançant cooperatives (amb assessorament tècnic-jurídic i cessió de sòl) Mobilitzar el parc buit. Implementar la cooperació intermunicipal (unir recursos econòmics, tècnics i patrimonials) BRUGUÉ TORRUELLA Prioritzar la política d habitatge: Diagnòstic precís sobre l estat actual. Capacitat de comunicació: accessibilitat, intel ligibilitat i visibilitat dels objectius. Lideratge que impulsi la política d habitatge com a projecte col lectiu i engrescador. Assumpció de la complexitat polièdrica de les polítiques d habitatge: Endegar polítiques anticipatives (suport als joves, habitatge protegit) davant de les polítiques reactives (desnonaments, execucions hipotecaries) Polítiques estratègiques que abordin els aspectes estructurals (cohesió social, desenvolupament econòmic, models de convivència) Interdependència: la complexitat exigeix respostes relacionals i deliberatives amb la societat civil (participació ciutadana), interdepartamentals (transversalitat) i interinstitucionals (govern multinivell) BURÓN CUADRADO Para no recaer en una nueva burbuja inmobiliaria: Establecer un límite legal estatal al crédito promotor asumible por el sector financiero. Fijar por ley estatal un ratio valor/préstamo hipotecario máximo y establecer cláusulas legales contra el sobre-endeudamiento. Impulsar una convergencia del gasto en políticas públicas de vivienda con la media de la UE-15 (cualitativa y cuantitativamente) Tratar de alcanzar una similar convergencia en materia de parque de alquiler. Regulación legal de la dación en pago. Fiscalidad favorable al alquiler, la rehabilitación y la vivienda protegida. 8 Creación de una tasadora y una banca públicas específicas para la financiación del urbanismo y la vivienda. Protección del urbanismo como función pública: refuerzo de las reservas de suelo, calificación indefinida de la VPO y creación de un parque público permanente de alquiler y derecho de superficie. Condicionar las ayudas públicas al sector financiero privado a la transmisión de suelos y viviendas (adecuadamente valoradas) Estrategias de actuación: Implementar la participación ciudadana, que enriquece las políticas públicas, mejora la comunicación entre administradores y administrados y blinda socialmente los proyectos urbanos. Ordenar una moratoria constructiva. Focalizar los esfuerzos en el inmenso stock de vivienda vacía e infrautilizada, creando proramas locales de movilización (como el Avalloger catalán o el Bizigune vasco) para destinarlo a paliar la emergencia social y habitacional que suponen los cientos de miles de desahucios. Desarrollar los programas mediante Agrupaciones de municipios y Sociedades Públicas Urbanísticas de Rehabilitación y Vivienda. Estrategias financieras: técnicas Co y Re : CO para hacer trabajar de manera eficiente y conjunta a mercado, administración, entidades financieras y sociedad civil: Cooperativas de vivienda en régimen de uso (cohousing) Cooperativas de vivienda libre low cost y/o low risk. Cooperativas de VPO en venta. Cooperativización defensiva de servicios públicos urbanos y de vivienda en mano de obra. Cooperativas de compradores de energía y otros suministros y servicios urbanos. RE para reutilizar, reformar, rehabilitar, regenerar y recualificar los elementos urbanos existentes: Movilización de vivienda vacía hacia el alquiler. europeización del parque de alquiler, privado o público. Rehabilitación y regeneración urbana. Rehabilitación energética y medioambiental. Posibilidad de suscribir convenios a tres bandas (administración, propietarios y empresas privadas) para la renovación de viviendas, edificios o incluso barrios. FUENTES I GASÓ Introduir el principi de competència en les relacions interadministratives i socials, fent pivotar les estratègies entre l iniciativa privada i la pública. Generar un important parc d habitatge social, tant de propietat com de lloguer, distribuït equilibradament en el territori i gestionat directament (grans municipis) o indirectament (amb administracions de segon nivell) Mesures administratives en matèria d habitatge Segons la incidència que l activitat administrativa, produeix en els drets dels particulars, es classifiquen en: Intervenció: Incorporació d habitatges per cessió o mediació, sens perjudici del mercat lliure. Els beneficiaris es determinen en base al registre públic i l administració garanteix un lloguer mínim i una limitació de preu (d acord amb l IRSC) en qualsevol forma d accés, règim i procedència. 9 Foment: Noves promocions (amb segell de garantia de l administració) mitjançant préstecs en lloc de subvencions. Ajuts i préstecs a la rehabilitació (amb interès subsidiat o sense) i al programa d habitatges socials (pagament lloguer o hipoteca, urgències... i cessió temporal o definitiva d habitatges públics en casos d inclusió social) Servei públic: Mitjançant les fórmules contractuals i de prestació directa/indirecta de serveis, promoure la construcció d HPO mitjançant Organismes autònoms i entitats públiques, o empreses mixtes amb contracte de col laboració (selecció de partners privats amb concurs públic) Planificació: El pla d habitatge català hauria de deixar de ser subordinat a l estatal. Mediació: L administració cercarà habitatges per a incrementar el parc de lloguer i cercarà els llogaters. La mediació comportarà la garantia al propietari per part de la Generalitat del cobrament dels lloguers. GARCÍA MONTALVO Gestionar los problemas derivados de la burbuja inmobiliaria y la crisis (desempleo) Recuperar el parque no utilizado para formar uno destinado a alquiler social. Diagnosticar las necesidades y el parque de vivienda municipales. Evitar la construcción de nuevas promociones de VPO-venta. Asegurar que las VPO existentes son ocupadas en las condiciones de su concesión. Instrumentos: Aprovechar la información disponible de los municipios. Asesoramiento a familias con dificultades para hacer frente al pago de hipotecas. Mediación con las entidades de crédito. Incentivación del aquiler con opción de compra y de la dación en pago. GIFREU I FONT Replantejar l atorgament de subvencions al lloguer. Cal, però, proveir un mercat d habitatge públic en règim de lloguer cercant fórmules de col laboració público-privada Situacions en les quals es poden trobar els ajuntaments catalans en relació a la disposició de PMSH: Ajuntaments amb poca complexitat urbanística i sense PMSH Acudir a la col laboració pública-privada mitjançant la construcció d obra nova o aprofitant el parc d habitatge construït no ocupat. Replantejar el paper que han d adoptar com a administradors i conservadors d aquest parc quan les OLH tenen un futur incert. Implicació de la Generalitat en la mobilització del parc vacant existent amb destí a lloguer assequible. Ajuntaments amb PMSH però sense sòl ni finançament Revifar el PMSH amb els ingressos provinents de sancions urbanístiques molt greus. Ajuntaments amb un PMSH sòlid i en quantitat i sense finançament Posar el sòl sobrant com a garantia en operacions creditícies o com a objecte de transacció sense canvi de titularitat (dret de superfície) Ajuntaments que van dur a terme una política de construcció d HPO Mantenir la propietat dels terrenys sobre els que s ha construït l HPO, destinat-lo a lloguer o a una cessió d ús que no comporti la transmissió de la propietat. 10 LEAL MALDONADO Revisión de los crecimientos residenciales: Cuestionar la expansión territorial indiscriminada. Incrementar el parque de viviendas en alquiler. Desarrollar un amplio programa de control de la edificación y rehabilitación. Estrategias municipales de vivienda: Mantener el patrimonio público de suelo. Seguir el modelo de ciudad compacta. Realizar los planes de vivienda en mancomunidad. Subvenciones y ayudas a hogares... - con rentas bajas: reforzar el parque con alquileres fuera de mercado, promover la mezcla social y generacional y establecer líneas de ayuda contra el hacinamiento. - jóvenes: ayudas directas para facilitar el acceso a los menores de 30 años con ingresos inferiores a y desarrollo de programas especiales para sostener su independencia. - formados: prestación de avales complementarios como solución temporal a la insolvencia. - personas mayores: ayudas a la rehabilitación y adaptación de viviendas; promover hipotecas inversas. LLEONART / GAROLA La rehabilitació és clau perquè les polítiques d habitatge es portin a terme, davant els problemes del mercat de l obra nova i les dificultats financeres. La lògica a imposar és la del retorn al territori del que l'administració Central recapti de les polítiques locals de rehabilitació, de forma que el sistema s autoalimenti de forma continua i directa: Permet repensar i posar en valor el territori ja consolidat. Impulsa la recuperació econòmica, incidint especialment en les PIMES i autònoms. Possibilita un alt nombre d actuacions. Canalitza recursos privats. Incideix sobre el parc desocupat. Dinamitza el mercat d habitatges en règim de lloguer. El repte és arribar a un consens entre els diferents àmbits de l administració que faciliti el desenvolupament de les polítiques de rehabilitació. MACIAS I ARAU Instruments de la política local d habitatge: - Plans Locals d Habitatge (PLH) Revifar la seva utilitat i implementació. Diagnosticar amb precisió les mancances de cada ciutat. Debatre el model per establir l equilibri entre el règim de propietat i el de lloguer. Aprofundir en la concertació de les polítiques d habitatge entre les administracions. 11 - Oficines Locals d Habitatge (OLH) Preservar la seva continuïtat. Assumpció del seu finançament a càrrec de la Diputació. Aproximació cap els àmbits de les polítiques socials, especialitzant-se en la mediació. Gestionar els recursos existents. - Societats munici
Related Search
Similar documents
View more
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks