2. Aportacions econòmiques de les famílies o dels alumnes que poden rebre els centres públics.

Please download to get full document.

View again

All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
 5
 
  Aportacions econòmiques pels serveis escolars que presten els centres. Escoles i instituts 1. Consideracions generals. El caràcter obligatori i gratuït de l educació bàsica (primària i secundària obligatòria),
Related documents
Share
Transcript
Aportacions econòmiques pels serveis escolars que presten els centres. Escoles i instituts 1. Consideracions generals. El caràcter obligatori i gratuït de l educació bàsica (primària i secundària obligatòria), i la gratuïtat en molts altres ensenyaments (segon cicle de l educació infantil, formació professional de grau mitjà, etc), sovint poden fer pensar indegudament a famílies i alumnat que el dret a la gratuïtat s estén a tots els altres serveis i activitats que s ofereixen en un centre docent públic. En aquest document es vol recordar els límits d aquesta gratuïtat, distingir entre les situacions de gratuïtat de les que no ho són i, en aquestes, destacar l aplicació del principi de voluntarietat en l ús de les ofertes d activitats i serveis que formula el centre. També es vol, d alguna manera, especificar les condicions de voluntarietat i de pagament sota les quals es desenvolupen en els centres públics les diverses activitats escolars complementàries i extraescolars i la prestació de serveis escolars. 1 Els serveis escolars més habituals que presten els centres educatius són el de menjador, el de transport, el d acollida d infants i el de subministrament de material escolar (i, com a cas particular, subministrament de llibres de text). La utilització dels serveis que es prestin està sotmesa als principis de voluntarietat, de no discriminació i de pagament del seu cost (amb algunes excepcions de gratuïtat i de limitació d imports), i al principi de no poder tenir caràcter lucratiu per al centre. 2. Aportacions econòmiques de les famílies o dels alumnes que poden rebre els centres públics. En els centres públics 2 es poden rebre aportacions econòmiques de les famílies, o dels alumnes, per raó de: 1 El contingut d aquest document s ha extret majoritàriament del contingut del Document de suport 4/2004 de la Subdirecció General de la Inspecció de Serveis del Departament d Ensenyament i en la Instrucció 1/2014 de la secretaria general, relativa a la gestió econòmica dels centres educatius públics del Departament d Ensenyament. Per tal de veure els criteris a què s ajusta l ús social dels centres públics fora o dins de l horari escolar, i els requisits i procediments per a la seva autorització, cal tenir en compte els arts. 53 i 54 del Decret 102/ Pel que fa als centres privats concertats cal veure el que diu, en quant a garanties de gratuïtat, l Article 88 de la LOE: Per garantir la possibilitat d escolaritzar tots els alumnes sense discriminació per motius socioeconòmics, els centres públics o privats concertats en cap cas poden percebre quantitats de les famílies per rebre els ensenyaments de caràcter gratuït, imposar a les famílies l obligació de fer aportacions a fundacions o associacions ni establir serveis obligatoris, associats als ensenyaments, que requereixin aportació econòmica, per part de les famílies dels alumnes. En el marc del que disposa l article 51 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l educació, queden excloses Inspecció d educació. Lleida. Setembre Antoni Lapeña Riu (ALR) 1 -taxes legalment previstes o preus públics establerts reglamentàriament per a serveis d ensenyament. -contraprestació econòmica per la participació de l alumnat en activitats complementàries, extraescolars i activitats assimilades 3. -contraprestació econòmica per l ús de serveis escolars per part de les famílies i alumnat. 3. Principi general de voluntarietat. La participació en activitats complementàries o en activitats extraescolars i l ús de serveis escolars han de respectar sempre el principi de voluntarietat, i mai no podran tampoc encobrir percepcions econòmiques que conculquin el principi de gratuïtat de l ensenyament obligatori o el condicionin d alguna manera Serveis escolars més habituals que presten els centres educatius. 4.1 Servei escolar de menjador. Les característiques principals del servei escolar de menjador, en relació amb les aportacions econòmiques dels seus usuaris, són: a) Prestació del servei regulada en el Decret 160/1996, de 14 de maig, i, per a aquest curs , pels criteris donats per la Direcció General d Atenció a la Família i Comunitat Educativa, el 30 de juliol de b) Una `part de la quota pagada pels alumnes, dins dels preus màxims establerts, podria destinar-se al manteniment i millora de les instal lacions del centre, i molt particularment a la d aquells espais i instal lacions vinculats a l ús del menjador escolar. c) Regulació del preu màxim del servei, actualitzat cada curs. 5 d aquesta categoria les activitats extraescolars, les complementàries, i els serveis escolars, que, en tot cas, tenen caràcter voluntari. Vegeu també el Decret 198/1987, de 19 de maig, pel qual es regulen les activitats complementàries, extraescolars i de serveis als centres docents en règim de concert. 3 Cal recordar que els ingressos aportats per les famílies per tal de sufragar les despeses d excursions, sortides, colònies i activitats assimilades no gratuïtes que tinguin consideració d activitat del centre, s han d incloure en les partides extrapressupostàries i crear les subpartides corresponents. Els possibles dèficits generats per la gestió econòmica d aquestes activitats no podran ser sufragats a càrrec de l assignació del Departament d Ensenyament per a les despeses de funcionament del centre (Instrucció 1/2014). 4 Aquest principi de voluntarietat i no discriminació de les activitats complementàries, extraescolars i serveis complementaris també afectaria els centres privats concertats. Vegeu el que diu l article 62 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l educació (redacció d acord amb la modificació feta per la disposició final primera, punt 10, de la LOE) : 1. Són causa d incompliment lleu del concert per part del titular del centre les següents: a) Percebre quantitats per activitats escolars complementàries o extraescolars o per serveis escolars que no hagin estat autoritzades per l Administració educativa o pel consell escolar del centre, d acord amb el que s hagi establert en cada cas. (...) e) Infringir el principi de voluntarietat i no-discriminació de les activitats complementàries, extraescolars i serveis complementaris. 5 El preu màxim de la prestació del servei per al curs ve determinat per la Resolució ENS/1479/2015, de 23 de juny. Inspecció d educació. Lleida. Setembre Antoni Lapeña Riu (ALR) 2 d) Oferta del servei escolar de menjador preceptiva (no necessàriament gratuïta) per a l alumnat d educació especial i per a alumnat dels centres abans considerats d acció especial. e) Oferta de servei de menjador escolar preceptiva i gratuïta per a alumnat d ensenyament obligatori que és forçat a escolaritzar-se fora del seu municipi de residència per falta de llocs escolars. f) Els alumnes d educació especial que no tinguin el transport i menjadors escolars amb caràcter preceptiu d acord amb la normativa vigent i que han gaudit d un ajut de transport i menjador escolars durant el curs , se ls mantindrà per al proper curs sempre i quan es presentin i demanin els corresponents ajuts. Cada curs hi ha una convocatòria d ajuts individuals de menjador per necessitats socioeconòmiques. Actualment hi ha uns criteris comuns de tots els Consells Comarcals que hauran de regir la concessió dels ajuts de menjadors escolar per a aquest curs Servei escolar de transport. Les característiques principals del servei escolar de transport, en relació amb les aportacions econòmiques dels seus usuaris estan regulades en el Decret 161/1996, de 14 de maig, i, per a aquest curs , pels criteris donats per la Direcció General d Atenció a la Família i Comunitat Educativa, el 30 de juliol de 2015: a) Es facilita a l alumnat dels ensenyaments obligatoris, el desplaçament gratuït quan s hagi d escolaritzar fora del seu municipi de residència en un centre ordinari o d educació especial, sigui públic o privat concertat, sempre que vagi al centre proposat pel Departament d Ensenyament. En aquest sentit, en el cas de l educació primària es consideraran centres proposats pel Departament els inclosos en l àrea d influència determinada i pel que fa a l ESO, es considerarà com a centre proposat, aquell que li correspon, per Resolució d adscripció. En cas que el Departament hagi derivat l alumne a un centre diferent per manca d oferta educativa, també s entendrà que aquest centre és el proposat pel Departament. b) Els alumnes d educació especial que no tinguin el transport i menjadors escolars amb caràcter preceptiu d acord amb la normativa vigent i que han gaudit d un ajut de transport i menjador escolars durant el curs , se ls mantindrà per al proper curs sempre i quan es presentin i demanin els corresponents ajuts. c) Els usuaris del transport escolar no obligatori tenen indicat un preu màxim i un preu mínim, que ha de recaptar el consell comarcal corresponent. d) Els alumnes d ensenyaments postobligatoris no universitaris només podran utilitzar el servei si existeixen places lliures; aquests ho hauran de sol licitar i requerirà l autorització prèvia per part dels Serveis Territorials d Ensenyament. 4.3 Servei d acollida d infants. És un serveis la prestació del qual no està regulada de manera general. L única regulació específica que li és aplicable és la que es pot deduir de la convocatòria d ajuts a les AMPA interessades a que es presti el servei en els centre, l ultima feta al març del 2010 (Ordre EDU/123/2010, d 1 de març ). És un servei destinat preferentment a alumnat d educació infantil i educació primària. Inspecció d educació. Lleida. Setembre Antoni Lapeña Riu (ALR) 3 Té característiques similars a l oferta d activitats extraescolars i, a falta de regulació específica, el seu desenvolupament s ha de referir a la normativa que regeix per a aquelles activitats. En particular: tindrà caràcter opcional la prestació del servei en el centre, i tindrà caràcter voluntari la utilització del servei per part de les famílies; el règim de prestació dels serveis a càrrec de l entitat organitzadora serà objecte d un acord amb el centre; caldrà l acord del consell escolar per a la seva inclusió en el pla anual del centre, etc. Els locals i espais a utilitzar els determina la direcció del centre. 4.4 Servei de subministrament de material escolar. Consisteix en lliurar a l alumnat, de manera contínua o puntual, material docent 6, normalment de caràcter fungible, que es considera necessari per a l activitat escolar curricular, sempre que l alumnat (les famílies) aporti la contraprestació econòmica corresponent. En la prestació del servei de subministrament de material s ha de respectar escrupolosament el principi de voluntarietat 7 d ús del servei per part de l alumnat (o les famílies) i la condició de caràcter no lucratiu per al centre. La instrucció 1/2014 de la secretaria general, relativa a la gestió econòmica dels centres educatius públics del Departament d Ensenyament fa referència a aquest aspecte, en l apartat Elaboració del pressupost d ingressos: Pel que fa als ingressos per a material escolar, en el supòsit que determinats objectes de material escolar de caràcter individual siguin directament adquirits pel centre, perquè així ho acordi el consell escolar, i posats a disposició de les aules d acord amb criteris educatius, les famílies podran optar voluntàriament per pagar-ne el cost o aportar el material, en el moment oportú, d acord amb les relacions que se ls facilitarà. En la primera opció, tant les aportacions individuals de les famílies corn Ia despesa associada a Ia compra del material formaran part de la gestió econòmica del centre, es registraran en el pressupost i seran objecte de les anotacions i els tractaments comptables pertinents. S haurà de tenir constància documental de l opció a la qual s acull cada alumne, així com de cada aportació individual o familiar amb indicació del seu import i de la raó que la justifica. Les decisions sobre l import de les aportacions voluntàries s integraran en les decisions d aprovació del pressupost anual o, si escau, de les modificacions que s hagin de fer per adaptar la periodificació del curs acadèmic a la periodificació preceptiva de l exercici econòmic. 6 No sempre és fàcil delimitar quin és el material escolar que ha de córrer a càrrec de les famílies i quin és el material escolar que necessàriament ha de proporcionar l escola a càrrec dels seus recursos de funcionament. Com orientació, pot ser útil el criteri següent: correrà normalment a càrrec de les famílies el material escolar que, en el supòsit d una organització tradicional de l aula, seria material d ús individual de l alumne (paper, llapis, bolígraf, maquineta, goma d esborrar, disquets, CD, etc.), mentre que serà material que ha de córrer a càrrec de l escola aquell que, fins i tot en el supòsit d una organització tradicional de l aula, seria d ús col lectiu, comunitari o indistint (guix, paper d embalar i cartolines per a murals d aula, pintures d ús col lectiu, etc.) 7 En la mesura que sufragar-ne el cost implica aportacions econòmiques de les famílies, la implementació i manteniment dels models de socialització de materials estaran condicionats per la lliure voluntat de les famílies implicades, de les quals mai no es podran obtenir aportacions que no respectin el principi de voluntarietat. En cas que no es disposi de la lliure disponibilitat de totes les famílies, el centre haurà de buscar models alternatius per desenvolupar en els alumnes els valors que se suposen inherents a la socialització del material. Inspecció d educació. Lleida. Setembre Antoni Lapeña Riu (ALR) 4 Els dèficits generats per la gestió econòmica del material escolar no podran ser sufragats a càrrec de l assignació del Departament d Ensenyament per a despeses de funcionament del centre. Al cas particular del subministrament de llibres de text a l alumnat s haurien d aplicar els principis generals esmentats anteriorment. Serien característiques pròpies d aquest servei: a) el centre, com a tal, no pot encarregar-se directament de la prestació del servei equivalent al venedor minorista perquè no disposa ni està facultat per obtenir la llicència corresponent. b) si el servei de subministrament de llibres de text prestat pel centre es limita al trasllat del material des d un venedor minorista al centre i la seva efectiva distribució als alumnes i famílies, no requereix cap llicència d activitats. c) si el centre presta el servei a través d una entitat que actua com a venedor minorista, caldrà assegurar-se que aquesta entitat (AMPA, etc.) disposa de la corresponent llicència per exercir l activitat. d) en tots el casos són vigents el principi general de voluntarietat 8 en l ús del servei per part de l alumnat i el principi segons el qual la prestació del servei no pot tenir caràcter lucratiu per al centre. El subministrament de material fotocopiat/material reproduït sobre suport magnètic es pot considerar un cas similar al subministrament de llibres de text, i s ha de prestar respectant els mateixos criteris generals, així com els requeriments específics en matèria de reproducció (gràfica, sobre suport magnètic, etc.) que en cada moment siguin vigents. 8 En alguns centres, el model de socialització del material escolar fungible es reprodueix també en els llibres de text, en modalitats diverses, que poden comportar l ús col lectiu dels llibres (en el mateix any) o l ús individual successiu per diversos alumnes en anys consecutius. En la mesura que el model comporti aportacions econòmiques de les famílies al centre, aquestes s han de sotmetre al principi de voluntarietat. El fet que un alumne no estigués al corrent del pagament del material escolar, posem el cas, no hauria d implicar que no pogués participar en altra activitat, per exemple una sortida escolar, l import de la qual sí l hagués abonat o estigués disposat a fer-ho. Caldria tractar els dos fets amb total independència. Inspecció d educació. Lleida. Setembre Antoni Lapeña Riu (ALR) 5
Related Search
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks