1.- La Comissió d habitatge i assistència davant situacions d emergència social (CHASE)

Please download to get full document.

View again

All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
 22
 
 

Maps

  Memòria d'avaluació 1 Anàlisi del context i identificació de les opcions de regulació A Identificació del problema B Establiment dels objectius C Identificació de les opcions de regulació 2 Anàlisi de
Related documents
Share
Transcript
Memòria d'avaluació 1 Anàlisi del context i identificació de les opcions de regulació A Identificació del problema B Establiment dels objectius C Identificació de les opcions de regulació 2 Anàlisi de l'impacte de les opcions de regulació considerades A Informe d impacte pressupostari 1.- La Comissió d habitatge i assistència davant situacions d emergència social (CHASE) La creació de la CHASE no té efectes directes en el pressupost de la Generalitat atès que es tracta d un òrgan col legiat de coordinació entre administracions públiques i d aplicació de les accions protectores previstes en el text del projecte. En relació amb l afectació als recursos materials i personals de l Administració de la Generalitat cal manifestar que l Agència de l Habitatge de Catalunya (AHC) ja disposa d unitats dedicades a l aplicació de mesures per fer front a les situacions d emergència, i aquestes mateixes hauran de ser les encarregades de la gestió dels nous instruments que es preveuen en el projecte de llei. Pel que fa a la creació de la Comissió d habitatge i assistència davant situacions d emergència social (CHASE), ja existeix a l AHC el Servei d Ofideute que és un servei d atenció a les persones amb problemàtiques per fer front al pagament de l habitatge i, més especialitzat, amb les problemàtiques en el pagament de la hipoteca que afecta l habitatge habitual. Aquest Servei exerceix funcions d intermediació davant les entitats de crèdit i financeres per aproximar posicions i trobar la millor solució per reestructurar el deute i evitar la pèrdua de l habitatge habitual de les persones sobreendeutades. Per altra banda, l Agència Catalana del Consum (ACC), exerceix les funcions de mediació per a la protecció del consumidor, a través de la Secció de Mediació, que es troba integrada dins del Servei de Mediació i Arbitratge. Per tant, la Generalitat ja compta amb mitjans personals i materials per fer efectiu el procediment de mediació que preveu el projecte de llei, amb l anàlisi i valoració de les situacions de sobreendeutament 1/13 que afecten l habitatge habitual de les persones amb deutes sobrevinguts. Amb la nova regulació que es proposa es garanteix una actuació més eficient i eficaç del personal adscrit al servei d Ofideute de l AHC i del personal que presta els serveis de mediació a l ACC, atès que fins ara no es disposava d una norma jurídica que donés cobertura a les actuacions mediadores per un sobreendeutament sobrevingut relacionat amb l habitatge. En qualsevol cas, no es preveuen afectacions rellevants en relació amb els recursos materials i personals que continuaran com fins ara, sens perjudici de realitzar algunes adaptacions en l estructura interna sense cap cost o per la necessitat d actualitzar els coneixements de les persones mediadores que siguin oportuns per poder atendre les previsions de la nova regulació. Per a les sessions de la CHASE és d aplicació l Acord de govern de 16 de juny de 2015, segons el qual no s abonen drets d assistència per la concurrència a reunions d òrgans col legiats. Les funcions de la secretaria de la CHASE s exercirà per personal funcionari de la Generalitat que no representa un cost afegit. Això no obstant, com a impacte pressupostari, cal preveure el següent: 1. La possibilitat d ampliar la plantilla de personal mediador en quatre persones si es produeix un increment de sol licituds de mediació. El cost previst d un lloc tècnic mediador és de ,60, i per tant el cost màxim seria de ,40 anuals. 2. La formació administrativa que precisa el personal que ha de posar en funcionament la CHASE i el procediment de mediació que estableix aquest decret, es podrà realitzar, essencialment, amb el pressupost ordinari que disposen l AHC, i en el seu cas, l ACC, en el capítol del pressupost que es destina a formació del personal. Pel que fa al personal mediador que s haurà d especialitzar en les matèries que són l objecte del decret, cal preveure la necessitat d actualitzar els coneixements amb especialistes externs a la Generalitat per poder atendre més eficientment les previsions de la nova regulació. Caldria preveure aquí un pressupost de De forma puntual, pot produir-se algun cost derivat de la contractació de serveis externs dels professionals especialistes en matèria financera per a qüestions que requereixin ser resoltes per experts reconeguts. Si bé el pressupost de que disposa anualment en matèria de contractació l AHC o, en el seu cas, l ACC, pot cobrir aquesta necessitat, caldria preveure un increment de Per tant el pressupost màxim anual per a poder gestionar la CHASE és de ,40 segons el següent detall: Concepte Pressupost Contractació de 4 tècnics mediadors ,40 Contractació professorat formació Contractació assessoria Total ,40 Atès que no és pot fer front a aquesta quantia amb el pressupost ordinari de l AHC, caldrà preveure un pressupost extraordinari per les properes anualitats segons el següent detall: 2/13 Anualitat Pressupost Generalitat , , , ,40 Total , Mesures per augmentar el parc social d habitatges de lloguer i per a evitar la manca d habitatge de persones en situació de risc d exclusió residencial. Pel que fa als capítols III i IV del projecte de llei de mesures de protecció del dret a l habitatge de les persones que es troben en risc d exclusió social, cal assenyalar que s adopten per poder donar compliment a l article 5.6 de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l emergència en l àmbit de l habitatge i la pobresa energètica, que preveu que les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en risc d exclusió residencial que estiguin en procés d ésser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament. Des de l entrada en vigor de la llei, aquesta garantia s ha executat mitjançant les meses d emergències, tal com preveu el mateix article citat abans. Això no obstant, aquest instrument, que es dota d habitatges del parc públic de la Generalitat, i dels habitatges de que disposen els ajuntaments, es demostra insuficient per a donar resposta a totes les situacions en les que cal garantir el reallotjament. Per tal de fer una composició de lloc de la situació dels resultats de les polítiques socials d habitatge impulsades des de la Generalitat de Catalunya es detallen a continuació totes les línies instrumentals d aquesta política i la evolució dels darrers quatre anys: Actuacions Prestacions al pagament del lloguer Prestacions urgents (lloguer/hipoteca/desnonats) Ajuts implícits (usuaris parc públic) Habitatges de la Xarxa d'inclusió amb ajut Ofideute (solucions pactades) /13 Meses d'emergències (adjudicacions) Total ajuts i actuacions Habitatges gestionats per l'ahc Habitatges del parc privat captats (cessió + mediació) Habitatges d'entitats financeres (cedits per conveni) Habitatges adquirits per tanteig i retracte 184 Total d'habitatges de la Generalitat per a polítiques socials Famílies beneficiàries de la política de la Generalitat en habitatge Import del pressupost de liquidació Prestacions al pagament del lloguer Prestacions urgents (lloguer/hipoteca/desnonats) Ajuts implícits (usuaris parc públic) Ajuts habitatges Xarxa d'inclusió Habitatges adquirits per tanteig i retracte Ajuts al pagament de l'habitatge Com que en els mesos transcorreguts de l any 2016 es detecta un considerable increment de les sol licituds adreçades a les meses d emergència, és necessari crear nous instruments que permetin incrementar el nombre d habitatges a disposició de les administracions per poder garantir el dret. Per a això, el projecte de llei, preveu tres instruments, dos que explícitament incrementaran els habitatges disponibles de les administracions públiques i un tercer instrument temporal que permeti reduir el nombre de casos que hagin d assumir. El primer dels instruments (article 16) és la expropiació temporal d habitatges buits per causa d interès social durant un termini d entre quatre i deu anys, quan es tracta d habitatges inscrits al Registre d habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant, situats en municipis declarats pel Govern de la Generalitat atenent a la demanda de necessitats d habitatge i el parc d habitatges buits. Per acordar la expropiació, és necessari que prèviament s hagi requerit al propietari per a que acrediti el lloguer de l habitatge o ofereixi la cessió de l habitatge a l administració. 4/13 L import de l expropiació es determina per acord de les parts i en cas de manca d acord el fixa el Jurat d Expropiació de Catalunya. El just preu es fixa atenent als criteris de lloguer social de l article 5.7 de la Llei 24/2015 i tenint en compte el cost de l adequació de l habitatge Aquesta mesura incrementa el nombre d habitatges que es poden destinar a lloguer social, atès el cost inferior respecte a l exercici del tanteig i retracte del decret Llei 1/2015 i facilita complir el mandat de reatllotjament públic de l article 5.6 de la Llei 24/2015. El segon instrument (article 17), també consisteix en la expropiació dels dret d ús i habitació durant tres anys, d un habitatge situat en un municipi declarat amb necessitats d habitatge i amb habitatges buits, però en aquest cas afecta als habitatges que es transmeten de manera forçosa en no poder fer front al retorn d un préstec hipotecari i a les situacions de desnonament per manca de pagament de la renda. A diferència de l instrument de l article 16, en aquest cas existeix un subjecte passiu concret i determinat que no té una altra alternativa d habitatge pròpia i es troba en risc d exclusió residencial. L import de la expropiació (just preu) és el mateix que pel supòsit d expropiació temporal d habitatges buits. El tercer instrument que conté el projecte (article 18), és l obligació de reallotjament de persones que es troben en risc d exclusió residencial per pèrdua de l habitatge, sempre que no tinguin cap altre habitatge en propietat. El obligats a fer efectiu el reallotjament són les persones jurídiques titulars d habitatges inscrits al Registre d habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant, que adquireixen un habitatge per acord de compensació o dació en pagament o que insten l execució hipotecaria o el desnonament per impagament de les rendes de lloguer. El reallotjament s ha de fer mitjançant el lloguer d un habitatge a la mateixa localitat amb una renda limitada. Aquesta és una mesura que pot ser molt beneficiosa pel conjunt de persones en situació de vulnerabilitat que estiguin en risc de pèrdua immediata de l habitatge i no comporta cap cost per a les administracions públiques Quantificació Abans d entrar en la quantificació del pressupost necessari per a poder executar les mesures, convé precisar que solament la primera d elles, ha de tenir un impacte pressupostari immediat. De les altres dues, el reallotjament obligatori l ha de fer la persona jurídica que ostenti la titularitat dels habitatges, i per tant no hi ha cost imputable a les administracions públiques, mentre que l expropiació de l ús de l article 17, es una mesura que no es començarà a aplicar efectivament fins que caduqui la vigència temporal de l obligació de reallotjament als tres anys de l entrada en vigor de la llei. La quantificació de les necessitats ha de ser la necessària per donar compliment a l article 5.6 de la Llei 24/2015 que preveu el reallotjament de les persones o unitats familiars en situació de vulnerabilitat i que hagin d ésser desnonades del seu habitatge a través de les meses d emergència. 1.- Es parteix de les resolucions d adjudicació efectuades tant per les mesa d emergència de l Agència de l Habitatge de Catalunya (AHC) com de les nou meses d emergència locals que hi ha en funcionament en Cal tenir en compte que en aquest període ha estat plenament en vigor la Llei 24/2015 i, en aquest sentit, cal dir que en el cas de la mesa de l AHC, les resolucions d adjudicació de la Mesa han augmentat més de 60% durant el 2016 i, per tant, cal entendre que les xifres del 2016 ja contemplen un increment d activitat provocat per l aplicació de la Llei 24/2015. En el cas de les meses de Barcelona ciutat i de les d altres municipis, aquest increment ha estat del 30%. Mantenint el ritme actual d adjudicacions, la previsió és la següent: 5/13 Mesa d emergència Resolucions favorables AHC Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona 416 Altres meses municipals 254 Total previsió ordinària Això no obstant, l introducció dels nous mecanismes previstos al projecte de llei significaran un increment del nombre d habitatges que es poden oferir mitjançant les meses d emergència, i per tant, faran aflorar la demanda retinguda en alguns municipis. La previsió d aquest increment és xifra en un increment del 50%, és a dir uns 860 habitatges a afegir als indicats abans, amb la qual cosa arribaríem a l estimació d unes necessitats anuals de habitatges a tot Catalunya. 3.- S incorpora també una previsió d habitatges necessaris per atendre reallotjaments d habitatges ocupats d entitats financeres. En aquest sentit, es parteix de la dada d habitatges ocupats sense títol inscrits al Registre d habitatges buits i ocupats sense títol habilitant de la Generalitat (8.698). De la gestió ja feta per AHC en resulta que aproximadament un 30% d aquests ocupants compleixen els requisits de vulnerabilitat. D aquests, es preveu que calgui reallotjar-los amb una projecció temporal de 3 anys i que la meitat anual dels mateixos es pugui cobrir mitjançant els acords que subscriu la Generalitat amb les entitats financeres que contemplen la meitat d habitatges ocupats. Aquesta previsió de necessitats de nous habitatges pel reallotjament d ocupants d habitatges sense títol s ha calculat així: habitatges x 30% d ocupants en risc x 50% a reallotjar en = 1.305, que repartits en tres anualitats dona la xifra anual de Finalment, cal restar de la necessitat de nous habitatges aquells que podran cobrir-se amb habitatges del parc públic que, tenint en compte l experiència anterior i les previsions de rotació del mateix, cal estimar en 900 habitatges anuals. 5.- De la suma dels anteriors factors en resulten unes necessitats a cobrir de habitatges anuals en els 3 anys posteriors a l entrada en vigor de la Llei. Bona part d aquests habitatges és presumible que es puguin obtenir a través dels acords amb les entitats financeres que està promovent fonamentalment la Generalitat. No obstant, donat que aquesta dada és d impossible determinació en aquest moment, es parteix de la base que calgués obtenir els habitatges per la via de l expropiació de l article 16 de la Llei. Cal fer avinent que aquesta quantia de habitatges en relació als contractes que es van presentar al Registre de fiances de lloguer de la Generalitat durant l any 2015 significa un 1,5 per cent, xifra que no ha de tenir cap incidència en el global del mercat de lloguer. 6.- El just preu de l expropiació s ha de determinar a partir del lloguer que fixi el Jurat en el municipi on s ubica l habitatge deduint el cost de les obres necessàries per a l adequació de l habitatge. Aquest just preu s abonarà mensualment a l entitat expropiada. S ha de tenir en compte que el cost de les obres, és l única quantia que és necessari afrontar amb un pressupost extraordinari, ja que el llogater haurà d abonar un lloguer mensual reduït considerablement amb els ajuts implícits a que tindrà dret per la seva situació de vulnerabilitat, als quals ja es pot fer front amb el pressupost ordinari de l AHC. 6/13 En aquest sentit, s estima un cost mig d arranjament d habitatges similar als que ja està fent l Agència de l Habitatge de Catalunya que és de 6.715,00 per habitatge. Pressupost extraordinari anual destinat a l expropiació previst (6.715,00 x habitatges): ,00 Finalment, advertir que l avantprojecte preveu, com també la Llei 24/2015, que en l aplicació dels instruments d intervenció de la Llei, la Generalitat hi té un paper subsidiari respecte de l actuació municipal. En base a la disponibilitat pressupostària, la Generalitat de Catalunya es corresponsabilitzarà en les despeses mitjançant l establiment de mesures de foment, amb convocatòries de subvencions, de manera que s assumeixi el 50 per 100 de les despeses a realitzar per a la implantació i execució de la norma. En resum, atès que no és pot fer front a aquesta quantia amb el pressupost ordinari de l AHC, caldrà preveure un pressupost extraordinari per les properes anualitats segons el següent detall: Anualitat Pressupost total Pressupost Generalitat , , , , , , , ,00 Total , ,00 L altre 50 per cent serà assumit directament pels ajuntaments que exercitin expropiacions en el seu municipi. Pel que fa als recursos materials i de personal, l AHC disposa ja d una unitat, la Direcció Operativa de Gestió Patrimonial de l'habitatge que gestiona els instruments vigents actualment, que tenen com a finalitat facilitar habitatge a les persones en risc d exclusió residencial (adjudicació d habitatges del parc públic i privat mitjançant la Mesa d emergències), i l obtenció d habitatges del mercat privat per a destinar-los a aquesta finalitat (mitjançant convenis amb entitats propietàries i pels exercicis dels drets de tanteig i retracte previstos al Decret llei 1/2015). Els nous procediments de gestió derivats de les mesures analitzades, no han de comportar un increment de la plantilla de l AHC, ja que s encarregarà la mateixa Direcció Operativa de Gestió Patrimonial de l'habitatge, sens perjudici de realitzar algunes adaptacions en l estructura interna sense cap cost. B Informe d impacte econòmic i social 1.- La Comissió d habitatge i assistència davant situacions d emergència social (CHASE) Els destinataris d aquesta norma són, d una banda, les persones consumidores que pretenen sol licitar una actuació mediadora per deutes sobrevinguts i, d altra banda, les entitats de crèdit o financeres. A més, també ho són el servei d Ofideute de l Agència de l Habitatge de Catalunya i el servei de mediació de l Agència catalana de consum 7/13 Pel que fa els beneficis que comporta per a les persones consumidores, cal tenir present que la regulació d un procediment de mediació en les relacions de consum, ofereix un mecanisme extrajudicial de resolució de conflictes que es caracteritza per ésser àgil, eficaç i alhora ràpid a l hora de solucionar les controvèrsies. La inexistència d aquest mecanisme generaria costos innecessaris atès que les persones consumidores només podrien adreçar-se als sistemes judicials de resolució de conflictes. A través de la mediació, se solucionen un nombre important de controvèrsies en matèria de consum i, es pot evitar la utilització de mecanismes més costosos. En relació amb els beneficis que comporta per a les entitats de crèdit o financeres cal manifestar que aquest sistema extrajudicial de resolució de conflictes els permet gaudir d un sistema fluid i àgil a l hora de solucionar les controvèrsies que puguin aparèixer en una relació de consum per a situacions de sobreendetuament sobrevingut. L absència del procediment de mediació implicaria costos suplementaris atès que només podria fer-se ús, en darrer lloc dels procediments judicials que, sens dubte, són lents i excessivament costosos per solucionar problemàtiques en matèria de consum que requereixen, molts cops, de solucions ràpides. Per altra banda, la clarificació i sistematització del procediment i de les funcions de les Comissió d habitatge i assistència davant situacions d emergència social (CHASE), ofereix beneficis a les persones consumidores, que disposaran d un sistema específic per formular llurs peticions de mediació en una matèria molt sensible relacionada amb el manteniment de l habitatge habitual. Cal tenir en compte que la mediació provoca un benefici social i econòmic atès que es produeix un acord entre una persona consumidora i una entitat de crèdit o entitat financera. Aquest acord permet que la persona consumidora pugui rescabalar-se d un perjudici e
Related Search
Similar documents
View more
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks